Pintem amb una joguina d'arrastre

A la botiga de xinos venen unes joguines d'arrastre de plàstic, és una roda amb una bola a dintre que quan l'arrastres amb el pal fa soroll.

Doncs bé, nosaltres en tenim una, la Ona no la utilitza massa, a més, cada dos per tres es desmonta el pal i això li empipa una mica...ja se sap, coses dels xinos...

Avui li hem trobat una nova utilitat. L'hem fet servir per pintar, com si fos un rodillo.

L'Ona  ha escollit tres colors, hem posat una mica de pintura en una safata i apa! a escampar-ho pel paper!

Quin ha sigut la sorpresa...que no pintava del tot bé, és a dir, que només es quedava la pintura pels contorns perquè sobresortien una mica més de la resta i per tant, quedaven dibuixades línies... així que hauré de pensar alguna cosa per aconseguir que es marqui tota la roda i pintar millor...Però tot i així, ens ha agradat força el resultat i la tècnica.

Després amb la pintura sobrant, l'Ona no s'ha pogut resistir i com que anava descalça, ha posat els peus a dintre la safata i s'ha pringat de pintura. Així que hem aprofitat per pintar amb els peus al paper. 

 Ha sigut molt divertit, sensorial i a més, hem pogut veure com quedava la seva petjada dibuixada.

  Interessant!! Aquests dies de calor s'han d'aprofitar d'alguna manera, no?? i després una bona remullada per treure tot el color de sobre i listo!

Brownie de xocolata

Per cert, la foto no fa justícia a la bó que està!!

Recepta fàcil i ràpida pels amants del xocolata!
Encara que pugui semblar un postre molt americà i no massa habitual per aquestes terres, la veritat és que s'assembla molt al bizcocho tradicional amb la diferència que se li afegeix xocolata i anous.
A nosaltres ens ha agradat molt, però si t'agrada molt la xocolata negra, t'encantarà.

Ingredients:
-220 gr xocolata negra per postre
- 3 ous
- 310gr sucre
- 180gr farina
- 1 sobre de llevat (levadura)
- 160 gr d'anous pelades
- 180gr de mantega

Per començar es baten els ous amb el sucre en un bol, fins que augmenti el volum.
Després, s'afegeix la xocolata (prèviament desfeta al microones o bany maria, vigilant que no es cremi, sobretot!!
Un cop ben remenat,s'afegeix la mantega, també desfeta i es barreja tot bé
Ara es posa la levadura i després la farina, s'ha d'anar avocant a poc a poc i remenant molt bé perquè queda una massa molt espessa i costa una mica que quedi ben  homogeni (una miqueta de paciència!!)
Per acabar s'afegeixen les anous (que les haurem aixafat amb un curró o ampolla)

Quan ja tenim tot això fet, ho avoquem en un motlle i al forn durant uns 35-40 minuts a 180º
i ja està fet!! un cop fred, ja està llest per menjar!!

Consellets de la sister:
- Es pot deixar a la nevera, que fresquet es menja molt bé i sobretot amb aquestes calors es manté millor.
- Si sobra, es pot guardar al congelador. Talladet a daus. Es conserva estupendament bé.

Esponges, aigua i colors

 Quin nen no es pot resistir a l'aigua, que jo sàpiga ben pocs i l'Ona menys.
Avui, un dia de calor intensa i sofocant hem aprofitat per fer una activitat molt fresqueta, utilitzant coses que teniem per casa:
- bols de vidre
- esponges
- aigua
-colorants alimentaris

Estem exprimint al màxim la taula d'aigua que ens vam fer i avui no podiem prescindir d'ella.
En un dels recipients hem posat tres bols amb aigua i en cada un, un torç d'esponja.
Es tractava d'una cosa molt senzilla, enfonsar l'esponja a dintre de l'aigua, treure-la i apretar per veure com queia i es mullava tot. Irresistible!!
L'Ona s'ha passat estona jugant, apretant, mullant-se, disfrutant. Ha aprés la causa efecte de l'esponja i l'ha exprimit al màxim.

Després d'una bona estona, hem posat una mica de color a l'aigua.
A cada bol unes gotetes de colorant, cada un el seu (que després ja es barrejarien...)

I apa!, a jugar un altre cop a apretar l'esponja, a barrejar l'aigua i els colors d'un bol a l'altre.

Tot s'ha de dir, que patia una mica pels bols, al ser de vidre pensava que en algún moviment una mica brusc es trencarien en mil trossets, però han acabat la jornada sans i salvis! L'Ona ha controlat perfectament la pressió i la força de les mans quan les posava a dintre. Jo també de tant en quant l'anava avisant, por si de cas...

Per rematar la sessió, hem avocat l'aigua al recipient, hem retirat els bols i hem tallat uns trossets més petits d'esponja. I ara, amb una cullera els intentava agafar i posar-los dintre un potet.

Li ha costat una mica, em sembla que la cullera no era massa adequada perquè era molt alta i quan intentava agafar un troç, aixafava l'esponja amb els marges i li costava posar-la a dintre. Però, alguna n'ha fet.

Però al final, ha decidit acabar amb les mans, que ho te més controlat!!

Estoig amb cremallera

 

Últimament la Ona pinta molt, amb qualsevol cosa que tingui a mà i per tot arreu de la casa....imagineu com poden estar les nostres parets i portes!

M'agrada que es senti artista i li agradi fer gargots però he de reconèixer que no m'agrada que quan em dóno la volta, la peque aprofiti per deixar la seva emprenta per tot arreu.

Tampoc  vull tallar-li la inspiració ni ser una ogra però penso que calen uns límits i aixi entengui que no ho pot fer allà on ella vol.

Es per això que estic intentant deixar els llàpissos, ceres, guixos, etc en estoigs perquè quan tingui la necessitat imperiosa de pintar, ho demani.

Us deixo el tutorial de com els estic fent, per si algú també té ganes de fer-ne algún (són molt ràpids de fer la veritat).

Es necessiten:
- 2 retalls de roba per la part de fóra (en aquest cas de 23 cm x 15cm)
- 2 retalls de roba per el forro de dintre (també de 23cm x15cm)
- 1 cremallera (en aquest cas, de 20cm)

No sé si s'aprecien, però hi ha els 4 retalls de roba , són la mateixa tela)

 1) Comencem amb una tela exterior i un forro.
    S'agafa la tela esterior. Se li posa la cremallera a sobre (girada boca avall) i perquè no es mogui,  s'agafa amb agulles)

2) Ara es posa el forro, amb la cara bona a sota.
   Per tant, queda la cremallera entre mig de les dues teles i sagafa amb agulles les tres peces.

 3) Un cop ho tenim preparat, es cus amb la màquina

 4) Donem la volta a la roba i es fa una puntada ben arran (per la banda que quedaria a fóra) i tibant bé la tela, per reforçar les costures.

5)  Ara es posen les dues teles exteriors mirant-se.
    Una d'elles ja està cosida i l'altra encara no.

6) La tela exterior que encara no està cosida, la posem en línia amb la cremallera (amb l'altra part de la cremallera que encara no està cosida) i s'agafa amb agulles.

 7) A l'altra banda de la cremallera es posa l'últim forro

 8) Es cus

9) Es torna a donar la volta a la roba i es cus fent una puntada arran per reforçar la costura. 

 10) Així ens quedaria de moment la roba

 11)  Es dóna la volta a la roba, juntant forro amb forro i tela exterior amb tela exterior (les cares bones mirant-se) i s'agafa amb agulles.

 12) Es cusen les dues parts, tenint en compte que la tela del forro s'ha de deixar un troç sense cosir perquè per allà es girarà la roba.

la fletxa vermella indica la part que no s'ha cosit del forro

 13)  Abans de donar la volta a la roba, s'ha de preparar les 4 cantonades (perquè quedin arrodonides)
       S'agafa una cantonada i s'obra en diagonal. S'agafa amb agulla, es cus  i es talla la roba sobrant. (repetir amb les altres 3)

La distància d'on cosir, està una mica a ull. Però intentant que totes tinguin la mateixa mida

 14) Ara ja se li pot donar la volta a la roba. Es cus a mà el troç que ha quedat sense cosir (millor si es fa amb costura invisible, perquè queda més polidet) i LISTO!! ja tenim l'estoig a punt per omplir-lo amb el que es vulgui.

Associem sons...

A la Ona li encanta la seva capsa d'instruments, li agrada agafar-los i fer-los sonar durant una estona.
Per això volia provar una activitat amb ella. Volia saber si sabria associar el so de l'instrument amb la seva imatge.

Hem començat per assegurar-nos que sabia aparellar la imatge amb l'instrument. En treiem un de la capsa, l'escoltavem i buscavem la imatge que li corresponia.

 Ho ha fet perfecte, no ha tingut dubte amb cap. Molt bé! Doncs, anem al següent pas!


Després hem montat un "xiringuito" amb dues cadires i una manta. Des del darrera fariem sonar els instruments sense que ella els veiés, només els escoltaria.
Davant al terra hem anat posant vàries imatges. El Jon feia sonar un instrument sense ensenyar-lo i la Ona havia d'agafar la imatge corresponent i li havia de portar, d'aquesta manera comprovava que estava bé.

La primera vegada, li ha costat una mica perquè no entenia la dinàmica de l'activitat...escoltar sense veure què sona??agafar la foto??no poder anar a tafanejar darrera les banbalines?? Bufff,què difícil!!

Però després de tornar-li a explicar, ho ha entés perfectament. Es sentava al terra escoltant, després agafava la foto i ràpidament anava a veure si coincidia.

Ha estat súper divertida, s'ho ha passat d'allò més bé. Cada vegada que encertava l'instrument amb la seva imatge es posava a picar de mans i venia corrents cap a mi emocionada per preparar-se per la següent audició. Ens ha agradat molt, ens ho hem passat molt bé. Hem aprofitat per fer una mica el mico i a més, hem pogut compartir-la tots tres. Què més es pot demanar?? Doncs.... tornar-ho a fer un altre dia.... Fet!!

Juguem amb espuma

Mai havia utilizat l'espuma d'afeitar, de moment no havia tingut la necessitat, la veritat!! Però l'altre dia vaig veure en un blog (que no recordo quin és) que l'utilitzaven com a activitat sensorial amb els nens.

Així que vaig pensar que seria una bona idea de provar amb l'Ona.

Vam buidar l'aigua i la sorra de la taula del balcó que ens vam fer i en un dels recipients vam posar l'espuma.

Pensava afegir-hi colorant per fer-ho més divertit i veure com anava canviant de color...però aquesta espuma era de color blau, per tant, no calia posar res.

Recomano l'activitat al 100% !! La peque s'ho ha passat bomba!! No ha parat de potinejar amb l'espuma, per dintre, per fóra, per les mans, pel cap, picant, amb el rasclet, a la roba.... Ha estat molt entretinguda. Embrutar-se d'aquesta manera li encanta! (i a qui no??)

Reconec que veure-la disfrutar d'aquesta manera m'ha fet una mica d'envejeta...així que no m'he pogut resistir i m'he afegit a la festa! Hem estat les dues pringant-nos una mica...qué guai! La sensació és una passada, súper agradable i a més fa una oloreta...

 Al final, hem hagut de dir prou perquè l'Ona pretenia pulular per tota la casa amb les mans plenes d'espuma, deixant la seva grapa per tot arreu...i sincerament, jo no tenia masses ganes d'anar al darrera netejant!

Li he promés que un altre dia repetirem, segur. Per tant,s'ha quedat convençuda i ha acceptat netejar-se. Les promeses són sagrades, i jo la cumpliré (no sé si tinc més ganes jo o ella) i a  veure si trobo espuma blanca i així podem posar-hi color.