dimecres, 30 de gener de 2013

Figures geomètriques al cartró



Una activitat senzilla per treballar les formes geomètriques i els colors. La vaig veure aquí.

Es necessita un tros de cartró, retalls de feltre o cartolina amb les formes que vulguem i un rotulador.

Es tracta d'anar posant les formes sobre el cartró, nosaltres hem fet el cercle, el quadrat, el triangle i el rectangle. Més endavant ja les aniríem ampliant.



No només treballem les formes sinó que també els colors.

El joc ha començat sent totalment lliure, la Ona anava posant les peces com ella volia. Fins que s'ha cansat de fer-ho ella sola i volia que jo l'ajudés o jugués amb ella (segons es miri...)

També és una activitat que dóna peu a fer-la dirigida, donant-li tu les consignes del que s'ha de buscar (per colors, per formes o les dues qualitats a la vegada) i així pots veure quin és el seu nivell de comprensió, d'aprenentatge, de memòria, de discriminació o simplement d'atenció.



Hem passat una estona ben divertida amb aquest joc, segurament repetirem. L'hem deixat en el prestatge, ben a la vista per tornar-hi un altre dia.




dilluns, 28 de gener de 2013

Flocs de neu




Tot i que estem a l'hivern, per aquí no veiem la neu per enlloc...bé si, només quan anem a la muntanya però segueix estant lluny i no la podem tocar!!

Però per fer constància de l'estació que estem, hem fet una activitat plàstica molt senzilleta, que no requereix de massa temps ni  de massa material.

Necessitem una cartolina, pintures i cinta aïllant.

Es fan unes tires amb la cinta aïllant i es posen al full formant flocs de neu o creuetes. Aquesta vegada jo he posat les tires però en funció de l'edat dels nens,ho poden fer ells sols.



Un cop distribuïdes per la cartolina, es pinta. ha de quedar tot el full pintat. Aquí la Ona es posa mans a la obra i gaudeix molt.




Quan s'ha assecat la pintura, es pot treure la cinta aïllant ben a poc a poc, jo li treia el principi i ella ho acabava de treure.



I aquí tenim una obra hivernal amb flocs que cauen. Maco,oi??
Ara falta que passi de veritat....esperarem amb impaciència, que últimament, amb aquest temps mai se sap...



dissabte, 26 de gener de 2013

Bizcocho sense ou

La foto no és molt resultona! Però amb la càmera que tinc...miracles a Lourdes! ;)


Vénen a passar la tarda uns amics, hem de preparar alguna cosa per berenar, no?

Farem un bizcocho que sempre agrada a tothom i sobretot als més petits! Però ups!! Una de les peques és al·lèrgica a l'ou! Mmmm ...
Solució: faré el bizcocho sense ou...busco per Internet alguna recepta, però em
 trobo amb la sorpresa que aquests bizcochos es fan amb una farina especial que es diu Yolanda. I jo, d'aquesta farina no en tinc a casa...doncs, ho provo amb farina normal,a veure que passa....

Ingredients:
- 125gr. iogurt natural (o de soja)
- 125 ml. llet (la que es faci servir a casa, nosaltres vam utilitzar de soja)
- 125 ml. d'oli suau o de girasol
- 400 gr de farina
- 220 gr. de sucre
- 1 sobre de levadura

Grata sorpresa al tastar-lo.... tremendo, estava tremendo!! Èxit total...té una textura una mica diferent però està molt bo.
Trobo que és una alternativa no només pels al·lèrgics, sinó per aquelles ocasions que vols fer  un pastisset  però et falla aquest ingredient (l'ou).

El procés per fer-lo és molt semblant al d'un bizcocho normal:
- Es posa en un bol la llet, el iogurt i l'oli. Ben remenat aconseguint una massa homogènia.
- Després s'hi afegeix el sucre, la farina i el sobre de levadura. Altre cop a remenar fins que no quedi cap grumoll.
- Ho posem a un motlle prèviament embadurant amb mantequilla o sinó, amb paper de forn.
- L'introduim al forn (prèviament precalentat) a uns 180º durant uns 45 minuts (comproveu amb la punta del ganivet si surt net o no, per deixar-lo uns minuts més)

Un cop fred (bé, temperatura ambient) ja es podrà menjar!

Bon profit i bon cap de setmana!!

dilluns, 21 de gener de 2013

Obrim panys



Aquest ha sigut un dels regals d'aniversari.
Un plafó de fusta amb tot un kit de panys diversos per practicar l'obrir i el tancar, l'enroscar i el desenroscar. Unes activitats molt montessorianes relacionades amb la vida pràctica (i bé, d'aquesta manera si és capaç d'obrir qualsevol pany amb les claus...ja caldrà que anem amb compte! jeje





Per aprofitar una mica l'espai i que tingui més interés  a manipular els panys, hem fet tres finestretes, que quan s'obren es poden posar i/o treure fotografies de la família, a més, de col·locar els noms dels que hagui escollit (així fem una mica de lectura global dels noms).



El plafó està penjat a la porta, a la seva alçada... per aconseguir-ho hem fet un parell de forats als laterals, hi hem passat una corda  i l'hem penjat amb uns penjadors metàl·lics que es col·loquen a la part de sobre de la porta (i així no s'ha de fer forats per clavar-los, comprats als xinos) i a més hem posat una mica de "blutac"per subjectar bé la fusta pel darrera i no es mogui mentres està jugant amb ell.

La veritat que s'hi passa moltes estonetes practicant e intentant obrir els panys, el de la clau encara se li resisteix, li costa girar...i no veguis com es posa...dels nervis!!. Ara, estic segura, que amb lo persistent que és, acabarà obrint-lo el dia menys pensat.

divendres, 18 de gener de 2013

Practiquem amb les pinces metàliques



Des de fa uns mesets que ja hem començat a fer servir les pinces metàl·liques.
La primera vegada li va costar una mica fer-les servir, tenia problemes en coordinar el moviment d'obrir i tancar i fer la pressió adequada, com que li costava doncs no "se les mirava massa".
De tant en quant les agafava per agafar els menjars de plàstic de la cuineta però encara no tenia massa èxit, se li escapaven o se li queien...frustració al canto..

Però un dia, tot emocionada va venir amb un pompó agafat i sense caure-se'li.
Així que em vam ajuntar uns quants i va estar practicant una estoneta, a mi em va encantar el progrés i veure-la a ella tant contenta portant pompons d'una banda a l'altre sense que se li caigués cap!





Inclús ara és capaç d'agafar qualsevol cosa (que sigui del tamany adequat,clar) sense problemes..

M'agrada el veure com ella mateixa és qui s'ha anat auto regulant en aquest procés, ho ha anat intentant  (potser de manera inconscient), ha sigut perseverant i al final ho ha aconseguit. Són com aquests petits reptes que no pots deixar de banda fins que  ho fas bé.

Suposo que així son els nens petits, parteixen de zero i segurament ells són els que perceben quan estan preparats per fer les coses. Són ells els que marquen i ens marquen el ritme...nosaltres només hem de respectar el seu ritme, el seu temps, acompanyar-los en tots els nous aprenentatges i assoliments, gaudir amb ells de tots els èxits i aprendre dels fracassos...

dimarts, 15 de gener de 2013

Pintura simètrica



"Pinta, pinta" aquesta paraula és una de les que més repeteix la Ona, a diari,constantment.
Normalment treiem pintures, ceres o tèmperes en barra. (en funció de les ganes que tinguem de liar-nos o al temps que disposem).

Avui teníem poc temps, però se'ns ocorre una idea ràpida, divertida i màgica...la pintura simètrica.

Es necessita:
- un paper o cartolina doblegada per la meitat
- pintura tèmpera

Dobleguem el paper o cartolina per la meitat i es va tirant la pintura directament del pot al paper (sobretot només una banda!!)




Quan ja tenim uns quants colors, es tanca la cartolina amb molt de compte i s'apreta fort.



I a poc a poc, s'aixeca...TAXAAAN!! Ja tenim la pintura simètrica!!

 



Solen quedar uns dibuixos super bonics, inclús a vegades, si li poses una mica d'imaginació hi pots veure algun animal o objecte. A nosaltres ens dóna la sensació que veiem papallones. I tu?

dilluns, 7 de gener de 2013

A tope amb les majúscules!



Tenia unes teles de mostra que em va regalar una senyora d'una botiga que tancava. Les tenia donant voltes i no tenia molt clar en què fer-les servir...

Però veient que n'hi havia moltes, vaig pensar en escriure en cada un, una lletra en majúscula. vaig poder fer tot l'abecedari, repetir vocals i algunes de les consonants més habituals.

Un dia les vam estar mirant i dient els noms i a partir d'aquí vam fer una sessió de joc "salto fonètic", és a dir, vam posar les lletres fent cercle i la Ona a dintre. Jo li deia una lletra i ella havia de saltar sobre quan la trobés. Així vam estar una bona estona saltant, aprenent i fent l'indi (tot s'ha de dir)...vam parar quan el joc es va tornar una mica perillós i descontrolat....



Un altre dia vam provar posant les lletres les unes al costat de les altres i jo li deia el nom i ella les anava buscant... tota una sessió d'exercici físic i d'oïda...vam acabar ben esgotades...perquè ja us podeu imaginar....aquestes criatures són incansables!!jaja




Ja aniré pensant altres opcions que ens poden donar aquestes tela-lletres...potser quan en sàpiga més anirem formant noms o posant un nom a mitges i que ella l'acabi de posar la lletra que falta,...no sé,...ja aniré rumiant....ei! que si algú se li ocorren altres idees, que les digui que jo estaré encantada!

dissabte, 5 de gener de 2013

Jugem amb el tren



Qui no ha anat mai a Ikea??? Nosaltres mooolt!!
I qui no s'ha resistit mai a comprar en la secció infantil?? nosaltres!! (bé, en aquesta i en totes les altres! És un desfàs però de compres absurdes normalment! Inevitable o temptador?? no ho sé... Menys mal que ho tenim a bastants quilòmetres i hi anem quan podem o ho necessitem...


En fi, tornant al tema que ens interessa... vam comprar l'arxiconegut tren de fusta, aquest tren que deu tenir la majoria de famílies a les seves cases i el vam estrenar l'altre dia.

Vam muntar els rails en forma de 8 i vam agafar les 4 vagonetes, provant i comprovant com s'enganxaven les unes a les altres a partir dels imants, això ens va dur a experimentar que no s'enganxen sempre, és a dir, s'ha de buscar quina és la banda correcte, on s'atrauen els imants sinó les peces es separen...



Després de tanta exploració científica, vam passar a l'acció! Fer circular els vagons, sobretot passant per sota el pont i pujant per sobre veient com baixaven a tota velocitat ( amb la descarrilació posterior!!). Aquesta ha resultat ser la part més divertida...per això els ha anat tirant de un en un, un bon rato sense parar de  jugar, de divertir-se i d'aprendre...fins que....



 Decideix incorporar nous elements...com no... agafa tots els ninotets petits habidos y por haber i els va col·locant sobre els vagons i després al llarg de la via (els més baixets han pogut passar per sota el pont...en canvi alguns altres no han pogut passar....ha sigut tot un altre descobriment! les dimensions!!
mare meva quantes coses estem aprenent!!






Ah! i tot això asseguda dintre del cercle que fa el dibuix de la via, no ha sortit de dins d'aquesta limitació en gairebé tota l'estona de joc. És curiós,no?? es com una manera d'estar protegida, limitada, sentir que està dintre d'algun lloc...dic jo...
A algú li ha passat el mateix alguna vegada amb els seus petits??És normal?? Ho solen fer els nens petits?? És una necessitat o simplement casualitat?? ...bé, reflexions d'una mare primerenca que no deixa d'observar-ho tot!

El que dóna de si un trenet de l'Ikea, e??....

dimecres, 2 de gener de 2013

Zig Zag de boles




Aquesta joguina sempre m'ha encantat.
La he vist a moltes botigues i sempre m'ha cridat molt l'atenció per lo senzilla que és, per lo fàcil que és fer-la servir i per la seva atracció a jugar (tant petits com grans).
Vaig veure que Inma del blog Para mi peque con amor n'havia fet una ja feia temps, així que això em va donar l'empenta per fer el nostre també.
Seria el regal de nadal d'aquest any.

És molt molt molt fàcil de fer.
Es necessita un taulell de fusta rectangular, unes fustetes allargades rectangulars que seran les rampes,  uns topes de fusta  (frontals i laterals) que evitaran que les boles surtin i una base rectangular lo suficient ample perquè serveixi com a base i la joguina no es tombi (nosaltres hem aprofitat i la hem tancat d'aquesta manera fa de contenidor de les boles al caure.

Nosaltres en un parell de les rampes vam fer un forat rodó perquè la bola caigues per allà i després en la última rampa vam fer com una mena d'escaleta perquè la bola caigués amb menys velocitat.

Després un parell de capes de pintura i un parell de capes de vernís incolor.

Un cop seca ja està llesta per utilitzar.



L'altre dia li vam donar a la Ona i va ser tot un èxit,vam provar amb diferents tipos de boles: grans, petites, caniques, de porexpan, ..i així a més de divertir-nos comprovem que en funció de quina bola tirem va més ràpid i més a poc a poc, fa més soroll o menys,..
Inclús si en tirem vàries a la vegada, podem veure que es crea com una competició per veure quina arriba abans...



Cada dia juguem una estona, ens agrada molt. És un moment de rises, de joc i d'observació. Fins i tot, ... alguns dels ninos de la Ona també s'han apuntat a provar i em sembla que repetiran (és super curiós, però des de fa un temps aquests ninos formen part de tots els jocs, son com els nous amics, on ella els fa partíceps en el seu món real i imaginari...sembla que comencem amb el joc simbòlic i amb la fantasia i imaginació)