Pintem la pròpia silueta

Vam començar un dia resseguint el contorn de les nostres mans, a la Ona li va fer molta gràcia volia fer les seves, les nostres i inclús les de la Llufa (la nostra gata). Veient que li cridava molt l'atenció el fet de resseguir el contorn de la mà, vam pensar que potser estaria bé fer el contorn de tot el cos.

Vaig agafar un bon troç de paper i la vaig estirar a terra. vam resseguir tot el seu contorn i al aixecar-se hi havia la silueta marcada!

Va ser un moment especial, perquè era com si estigués associant aquell contorn amb el seu propi cos, vam aprofitar per anar veient les diferents parts del cos, recordant els noms (tant en català com en euskera) buscant en el dibuix i en el propi cos.

Va ser tota una tasca prèvia abans de posar-nos a pintar.

Vaig enganxar el paper darrera la porta per pintar en vertical.

I allà va estar entretinguda una bona estona, no es va deixar gairebé cap part...

Quan es va cansar va plegar, però de tant en tant, encara va a buscar el dibuix i s'està una estona mirant-lo....què deu pensar??

Trobo que ha sigut una bona activitat, per prendre consciència del propi cos, per ser conscient de les dimensions i del que ocupem encara que sigui en pla i  òbviament per passar una estona tranquil·la pintant.

Segona residència?? Per què no??

Suposo que és una actitud normal en tots els nens petits, que busquen algun raconet de la casa per estar tranquils, amagats, en el seu món imaginari o mirant el món real....Si més no, la Ona feia temps que semblava que m'estava "llençant senyals" al respecte,..agafava un coixí i es posava en un racó en concret i s'hi passava estona amb ninos o amb contes o ella sola parlant, cantant o simplement mirant en silenci des de la seva perspectiva d'infant.

Això em va fer decidir en fer alguna cosa al respecte, adequar aquest petit racó en un espai on es pogués sentir més còmode, a gust...i per tant, fer una casa de cartró em semblava la millor opció....

El primer objectiu era trobar una capsa prou grossa perquè hi cabés perfectament (no només ella sinó també en el lloc de destí)...Va ser fàcil...Una capsa de bicis (tenim una botiga al costat de casa que cada dos per tres les llences i tenen un tamany considerable!!).

Segon objectiu,  fer-me amb un bon cúter...i després de prendre unes quantes mides, em vaig posar de cap a la feina..sinó ja em veia la capsa donant voltes durant una temporada...

1) Tallar les dues cares allargades amb el cúter i doblegar-les a la mida decidida. Si les unim tindrem un rectangle. Jo he encolat les parts amb silicona calenta....(és ràpid i dóna molt bon resultat)

2) Ara fem la teulada. Jo vaig utilitzar un altre lateral d'una altra capsa de bicis!! D'aquesta manera em donava marge per fer una teulada prou alta perquè la Ona pogués estar dreta a dins sense problemes.

Ja va agafant forma,oi??

3) Es fan les portes i  finestres que vulguem. Nosaltres tenim una porta en un dels laterals grans i tres finestres. La part oberta que queda entre la teulada i les parets la he deixat tal qual, d'aquesta manera entra més claror.
En dues de les finestres hem fet com unes balconeres amb restes de cartró...

4) L'estructura ja està feta...Ara només falta pintar-la i posar detallets.
A la porta hi vaig posar una tela perquè resultés més còmode d'entrar.
I sincerament, no tenia moltes ganes de pintar tota la casa per tant només vaig pintar els marcs de les finestres i portes; la teulada i les quatre cantonades. A part de posar algunes floretes i animalets...per donar-li un toc primaverenc...

Vam posar una bústia (reciclada d'una capsa de cereals)
A dintre, perquè resultés més còmoda vaig forrar una esterilla primeta que no utilitzàvem amb tela polar vermella i hi vaig posar un coixí de goma espuma.
I en el balconet, uns rotllos de paper de vàter tallats per la meitat i pintats a mode de jardineres.

Què us sembla?? Resultona oi??
Doncs la prova de foc era que a la peque li agradés i la fes servir...i podem dir que prova superada.
Està al raconet previst i ella s'hi està moltes estonetes tranquil·la jugant o pensant en les seves cosetes.

Així que ja sabeu si voleu venir a passar uns dies o a fer un colacao....esteu convidats!!

Pintem amb sabó

Una activitat senzilla, plenament sensorial, artística, agradable i relaxant. Per pintar deixar anant la imaginació i l'art que tenim a dins...

Necessitem:
- 8 cullerades d'escates de sabó ( hi ha sabó per la rentadora que ja està així preparat o sinó, es pot ratllar pastilla de sabó de mans)
- 8 cullerades d'aigua
- Colorants alimentaris
- Cartolines o papers

A part de la part plàstica de l'activitat, nosaltres hem aprofitat per "treballar" amb les prèvies... l'ús de la cullera, trasvassar aigua, contar, colors, mesures,...tot això sense oblidar la coordinació òculo-manual, la concentració...

Comencem abocant les escames de sabó en un bol...

Després aboquem l'aigua....

Remenem bé amb una mica de paciència...nosaltres, al final vam utilitzar la batedora...

Un cop està llesta la massa , la repartim en potets. Nosaltres en vam utilitzar tres, però dependrà dels colors que vulguis fer...

Quan ja està als pots, posem unes gotetes de colorants i procurem remenar bé...

Ho tenim preparat per començar la part plàstica i sensorial...ara només toca gaudir, pintar,escampar, barrejar colors, fer formes amb els dits, olorar...

S'ho ha passat pipa! ( i jo també...no m'he pogut resistir...era massa tentador!!jeje) 
Un cop ben sec ja ho podem penjar amb totes les altres obres d'art.

Figures geomètriques al cartró

Una activitat senzilla per treballar les formes geomètriques i els colors. La vaig veure aquí.

Es necessita un tros de cartró, retalls de feltre o cartolina amb les formes que vulguem i un rotulador.

Es tracta d'anar posant les formes sobre el cartró, nosaltres hem fet el cercle, el quadrat, el triangle i el rectangle. Més endavant ja les aniríem ampliant.

No només treballem les formes sinó que també els colors.

El joc ha començat sent totalment lliure, la Ona anava posant les peces com ella volia. Fins que s'ha cansat de fer-ho ella sola i volia que jo l'ajudés o jugués amb ella (segons es miri...)

També és una activitat que dóna peu a fer-la dirigida, donant-li tu les consignes del que s'ha de buscar (per colors, per formes o les dues qualitats a la vegada) i així pots veure quin és el seu nivell de comprensió, d'aprenentatge, de memòria, de discriminació o simplement d'atenció.

Hem passat una estona ben divertida amb aquest joc, segurament repetirem. L'hem deixat en el prestatge, ben a la vista per tornar-hi un altre dia.

Flocs de neu

Tot i que estem a l'hivern, per aquí no veiem la neu per enlloc...bé si, només quan anem a la muntanya però segueix estant lluny i no la podem tocar!!

Però per fer constància de l'estació que estem, hem fet una activitat plàstica molt senzilleta, que no requereix de massa temps ni  de massa material.

Necessitem una cartolina, pintures i cinta aïllant.

Es fan unes tires amb la cinta aïllant i es posen al full formant flocs de neu o creuetes. Aquesta vegada jo he posat les tires però en funció de l'edat dels nens,ho poden fer ells sols.

Un cop distribuïdes per la cartolina, es pinta. ha de quedar tot el full pintat. Aquí la Ona es posa mans a la obra i gaudeix molt.

Quan s'ha assecat la pintura, es pot treure la cinta aïllant ben a poc a poc, jo li treia el principi i ella ho acabava de treure.

I aquí tenim una obra hivernal amb flocs que cauen. Maco,oi??
Ara falta que passi de veritat....esperarem amb impaciència, que últimament, amb aquest temps mai se sap...

Obrim panys

Aquest ha sigut un dels regals d'aniversari.
Un plafó de fusta amb tot un kit de panys diversos per practicar l'obrir i el tancar, l'enroscar i el desenroscar. Unes activitats molt montessorianes relacionades amb la vida pràctica (i bé, d'aquesta manera si és capaç d'obrir qualsevol pany amb les claus...ja caldrà que anem amb compte! jeje

Per aprofitar una mica l'espai i que tingui més interés  a manipular els panys, hem fet tres finestretes, que quan s'obren es poden posar i/o treure fotografies de la família, a més, de col·locar els noms dels que hagui escollit (així fem una mica de lectura global dels noms).

El plafó està penjat a la porta, a la seva alçada... per aconseguir-ho hem fet un parell de forats als laterals, hi hem passat una corda  i l'hem penjat amb uns penjadors metàl·lics que es col·loquen a la part de sobre de la porta (i així no s'ha de fer forats per clavar-los, comprats als xinos) i a més hem posat una mica de "blutac"per subjectar bé la fusta pel darrera i no es mogui mentres està jugant amb ell.

La veritat que s'hi passa moltes estonetes practicant e intentant obrir els panys, el de la clau encara se li resisteix, li costa girar...i no veguis com es posa...dels nervis!!. Ara, estic segura, que amb lo persistent que és, acabarà obrint-lo el dia menys pensat.