Estenem lletres...

Ja fa temps que la Ona té unes ganes tremendes per ajudar-me a estendre la roba, però a mi no em fa massa gràcia deixar-la perquè allà on estenem és una mica perillós per ella i tampoc tenim el típic estenedor per fer-ho dintre de casa.
Total, que veient la insistència...ens vam muntar un tenderete amb unes cordes i cadires perquè pogués estendre tan a gust i jo estar tranquil·la.
Encara que en comptes de roba vam utilitzar lletres pintades sobre retalls de roba (aquí tenim una altra activitat amb elles). Aquesta idea ens la va proposar Camino del blog Caminem Plegats i em va venir de conya!.

Teníem algunes lletres pel terra, jo li deia una i ella la buscava i després l'estenia.

Ens va servir com una bona tasca per fer servir les pinces, perquè costa una mica. No el fet d'obrir-les sinó coordinar vàries accions a la vegada, és a dir, mantenir la pinça oberta, aguantar la roba amb l'altra mà perquè no caigui, posar la pinça perquè quedi ben subjectada la roba.

Va demanar ajuda al principi perquè se li queia la roba al anar a posar la pinça, però després d'explicar-li ja em deia que "jo sola, ama; jo sola"...ok! tu sola!

I així va estar una bona estona, estenent unes quantes lletres, fins i tot, va voler provar amb la mà esquerra i ja es va complicar la història....

Veient que li costava va tornar a fer-ho amb la dreta fins que va decidir que ja n'hi havia prou d'estendre....molt bé! doncs fins aquí.  Recollim i un altre dia més!

Li ha agradat la tasca i a mi l'activitat....molt completa on hem treballat la vida pràctica, la lectura,la motricitat fina, la coordinació òculo-manual, la pinça....què més es pot demanar?

Doncs...que passeu un Bon Cap de Setmana!!

Pintem formes geomètriques...

Ja fa uns dies vaig veure aquesta entrada aquí i em va semblar una bona idea per fer nosaltres també a casa, fent alguna modificació de la proposta original....

Vam utilitzar 6 rotllos de paper de vàter: dos els deixaríem iguals, dos els donaríem forma de quadrat i dos serien triangles.

Un cop tenim les formes, podem jugar amb elles, manipular-les, examinar-les, fer torres, aparellar-les, nombrar-les, contar-les...tot el que se us ocurreixi serà benvingut...

 Després de l'exploració passem a la part plàstica.
Cada forma tindrà un color i es tracta d'estampar el cartró al paper i observar què passa quan les aixequem...

 

És una activitat senzilleta, fàcil de preparar i que té pintura...un dels grans interessos del moment de la Ona, però si a més se li sumen aprenentatges i reciclatge, es converteix en una activitat força completa per tardes de pluja...per no variar, buffff....

Continuem classificant colors...

Fa temps vaig veure aquesta activitat i em va semblar que era una bona idea, senzilla i a més, fent servir material reciclat.
L'objectiu és ben simple: classificar per colors els palets i les plomes.

Vam tallar tubs de paper de vàter per la meitat i cadascú el vam pintar d'un color diferent. Un cop sec els vam enganxar en una base de cartró.

En un inici, es tractava d'anar insertant els palets i les plomes en el forat corresponent. Aprofitem per treballar els colors, la motricitat fina, la coordinació òcul-manual, la concentració i l'atenció.
També podem veure les diferències dels materials:les plomes són suaus,fan pessigolles i els palets són rigids, durs i si els piquem entre ells fem soroll...

Però després, vaig aprofitar per associar-ho amb els números. És a dir, a cada color hi vam posar diferents quantitats de plomes i pals, intentant que no es repetissin. D'aquesta manera, un cop posats tots els podíem contar i posar a sota el número corresponent.

Està clar, que la Ona no sap la correspondència entre el símbol numèric i el seu valor/quantitat, però de manera lúdica i "sensorial" ho anem introduint.

Figures geomètriques al cartró

Una activitat senzilla per treballar les formes geomètriques i els colors. La vaig veure aquí.

Es necessita un tros de cartró, retalls de feltre o cartolina amb les formes que vulguem i un rotulador.

Es tracta d'anar posant les formes sobre el cartró, nosaltres hem fet el cercle, el quadrat, el triangle i el rectangle. Més endavant ja les aniríem ampliant.

No només treballem les formes sinó que també els colors.

El joc ha començat sent totalment lliure, la Ona anava posant les peces com ella volia. Fins que s'ha cansat de fer-ho ella sola i volia que jo l'ajudés o jugués amb ella (segons es miri...)

També és una activitat que dóna peu a fer-la dirigida, donant-li tu les consignes del que s'ha de buscar (per colors, per formes o les dues qualitats a la vegada) i així pots veure quin és el seu nivell de comprensió, d'aprenentatge, de memòria, de discriminació o simplement d'atenció.

Hem passat una estona ben divertida amb aquest joc, segurament repetirem. L'hem deixat en el prestatge, ben a la vista per tornar-hi un altre dia.

Practiquem amb les pinces metàliques

Des de fa uns mesets que ja hem començat a fer servir les pinces metàl·liques.
La primera vegada li va costar una mica fer-les servir, tenia problemes en coordinar el moviment d'obrir i tancar i fer la pressió adequada, com que li costava doncs no "se les mirava massa".
De tant en quant les agafava per agafar els menjars de plàstic de la cuineta però encara no tenia massa èxit, se li escapaven o se li queien...frustració al canto..

Però un dia, tot emocionada va venir amb un pompó agafat i sense caure-se'li.
Així que em vam ajuntar uns quants i va estar practicant una estoneta, a mi em va encantar el progrés i veure-la a ella tant contenta portant pompons d'una banda a l'altre sense que se li caigués cap!

Inclús ara és capaç d'agafar qualsevol cosa (que sigui del tamany adequat,clar) sense problemes..

M'agrada el veure com ella mateixa és qui s'ha anat auto regulant en aquest procés, ho ha anat intentant  (potser de manera inconscient), ha sigut perseverant i al final ho ha aconseguit. Són com aquests petits reptes que no pots deixar de banda fins que  ho fas bé.

Suposo que així son els nens petits, parteixen de zero i segurament ells són els que perceben quan estan preparats per fer les coses. Són ells els que marquen i ens marquen el ritme...nosaltres només hem de respectar el seu ritme, el seu temps, acompanyar-los en tots els nous aprenentatges i assoliments, gaudir amb ells de tots els èxits i aprendre dels fracassos...

A tope amb les majúscules!

Tenia unes teles de mostra que em va regalar una senyora d'una botiga que tancava. Les tenia donant voltes i no tenia molt clar en què fer-les servir...

Però veient que n'hi havia moltes, vaig pensar en escriure en cada un, una lletra en majúscula. vaig poder fer tot l'abecedari, repetir vocals i algunes de les consonants més habituals.

Un dia les vam estar mirant i dient els noms i a partir d'aquí vam fer una sessió de joc "salto fonètic", és a dir, vam posar les lletres fent cercle i la Ona a dintre. Jo li deia una lletra i ella havia de saltar sobre quan la trobés. Així vam estar una bona estona saltant, aprenent i fent l'indi (tot s'ha de dir)...vam parar quan el joc es va tornar una mica perillós i descontrolat....

Un altre dia vam provar posant les lletres les unes al costat de les altres i jo li deia el nom i ella les anava buscant... tota una sessió d'exercici físic i d'oïda...vam acabar ben esgotades...perquè ja us podeu imaginar....aquestes criatures són incansables!!jaja

Ja aniré pensant altres opcions que ens poden donar aquestes tela-lletres...potser quan en sàpiga més anirem formant noms o posant un nom a mitges i que ella l'acabi de posar la lletra que falta,...no sé,...ja aniré rumiant....ei! que si algú se li ocorren altres idees, que les digui que jo estaré encantada!

Graaaan ...Petitaaaa

 Doncs això, que ja fa uns quants mesos que la Ona es va començar a fixar amb el tamany de les coses, tot era gran o petit. Va començar amb els cereals per esmorzar, agafant un de minúscul i dient "petitaaaa" i agafant un altre i dient "graaaan".

Això va ser l'inici...a partir d'aquí tot el que veu, diu el nom i també  l'adjectiu que li planta al darrera.
És inceïble, però sense adonar-se està fent matemàtiques, classificant pel tamany, el volum i a més, esta ampliant les seves frases, omplint-la de riquesa verbal. Tot és un aprenentatge constant.

Total, que veient lo motivada que estava, vaig preparar-li una fulla amb cercles grans i petits i de colors.
Li vaig posar en un recipient uns ossets de colors grans i petits (els colors dels ossets coincideixen amb els dels cercles,és clar). D'aquesta manera treballem el concepte de gran - petit i a més, seguim aprenent els colors.

El primer intent de fer l'activitat va ser un èxit total, la va fer ràpidament molt concentrada, posant cada un dels ossets en els cercles. Al principi els va començar a posar drets però al poc, els va anar tombant (perquè em va explicar que estaven dormint....aaahhh) i si us fixeu en la foto, ho va posar perfectament per tamanys però no per colors. La vaig deixar fer i quan va acabar li vaig comentar  però no ho va voler canviar i així es van quedar.

Un altre dia tornem a fer l'activitat, comença a posar els ossets, quan de sobte no sé perquè ni què estaria pensant ella, però a la seva manera em diu que els ossets han de dinar. Així que s'aixeca, va a buscar unes cassoles i apa, a donar el dinar als ossets, cap aquí cap allà, fent trasvassaments, joc simbòlic a tope..i jo només mirant, la deixo fer....com em sorprèn cada dia!

Quan els ossets estan tips, (suposo) torna a seguir amb l'activitat, els torna a posar tombats (tenen son em diu.....normal, després de menjar tant, sol passar que entra mandreta!! jeje) i apa, tots a dormir, ara si, tots al seu llit, coincidint tamany i color! Molt bé!!

Suposo que aquest conceptes els té molt clars i m'encanta com amb el seu joc imaginari ha dut a terme l'activitat. Em meravello d'aquestes petites ments que d'una activitat que pot ser ràpida i senzilla, creen el seu propi joc, la seva pròpia història sense oblidar quin és l'objectiu. No paren de demostrar-nos lo espavilats i creatius que són, ja de tant petits!

Pintem sobre el cartró

Ja fa un temps vam utilitzar aquesta tècnica ( imprimant fulles dels arbres, mireu aquí) i com que és una activitat fàcil, ràpida i màgica per l'efecte sorpresa que crea, almenys a la Ona sí ...i suposo que als demés també. Doncs ens hem animat a repetrir l'experiència variant els elements.

A casa tenim un fotimer de cartró (osease..molt, molt, molt) que anem arreplegant per després reutilizar, així que per donar-li una mica d'ús..que ja toca... vam pintar directament a sobre...tot s'hi valia, pinzells, rodets, mans, dits,...

Posem pintura, barregem colors, experimentem amb els canvis i contrastos i...quan hem decidit que és suficient, col·loquem un full a sobre, amb molta cura ...i apretem bé (depenent de la finura de cadasqú, podem picar a sobre o apretar.. La nostra nena com que és una miqueta bèstia...li agrada donar uns bons cops amb empenta i decisió....coses dels gens, suposo...jeje

Ara és el moment de donar la volta al full i ...¡¡¡alehop!!! ja tenim la imprimació feta...tota una obra d'art, no em direu!!

Ho vam repetir vàires vegades, utilitzant colors diferents per cada ocasió. Vam gaudir molt en tots el moments i per plasmar la gran obra i a mode de seqüència  vam anar posant els fulls sobre un troç gran de cartró, una al costat de l'altre i ho vam  penjar a la paret com si d'un quadre es tractés!.

Peixets de colors

Ja fa un temps que vaig fer uns peixos de colors, en paper de color i plastificats, en un principi eren per fer el típic joc de pesca.
Però després vaig canviar d'opinió i els vaig reservar per fer altres activitats de classificació.

Els utilitzem de tant en quant i l'objectiu és molt senzill. Posar cada peix a la seva peixera corresponent.

Quan hi juguem, a vegades fem una mica de "teatrillo" per fer-lo més motivador. Perquè no sempre els posa al seu lloc corresponent.
Si ho fa ella sola, ho fa ràpid i sense parar massa atenció, per tant, els peixos els col·loca on vol (tot i que sap perfectament on han d'anar), per tant, alguns els posa bé i d'altres no.

Si juguem juntes, en canvi, ho fa molt bé. Ens anem tornant, llavors està com més atenta amb el què fem i s'hi fixa més. Fins i tot, em prova agafant un peix i fent que el posa malament dient  "aquí si?? no, nooo,...aquí!! Siiii!!"

En aquests moments m'entren els dubtes, haig d'estar jugant amb ella? o és suficient nomes la meva presència?  L'hi he de dir quan no ho ha fet bé o millor que se'n doni compte ella? (que no sol passar, la veritat...)
És necessari que jo jugui amb ella o això condiciona el seu aprenentage?
Si sola ho fa ràpid i sense prestar massa atenció, és perquè no li motiva el suficient? en canvi fer-ho amb mi, si?

A mi m'agrada estar i jugar amb ella, però no sé si és el millor perquè penso que potser puc condicionar les seves actuacions o decisions. ja que a vegades m'he de mossegar la llengua i deixar que sigui ella la que faci. però em costa molt i òbviament de tant en quant obro la boca per dir-li on ho ha de posar.

En fi, super difícil però penso que és petita encara per exigir-li massa, que ella marca el ritme i amb qui vol fer les coses, que està aprenent i que deu ni do el què fa! i que per tenir èxit s'ho ha de passar bé, sinó malament!

Joc de pesca

Ja fa un temps que vaig fer un joc de pesca amb feltre de colors.
 És un joc que sempre m'ha cridat l'atenció, al mercat n'hi ha molts preciosos de fusta, però com que també és un joc molt fàcil de fer, doncs amb troços de feltre em fet el nostre propi. Que a més, un cop plegat queda en unes dimensions molt reduïdes i així ens el podem endur on volguem.

Al principi el vam utilitzar poquet perquè a l'Ona no li feia massa gràcia. Els peixos si li cridaven l'atenció però l'objectiu de pescar no, suposo que li costava una mica per la precisió i paciència que s'ha de tenir per aconseguir pescar un peix.

Fa poc que l'estem utilitzant un altre cop, ja que és capaç de coordinar millor el seu moviment i la precisió per no moure massa el fil de la canya i apropar-lo on hi ha l'iman per pescar el peix. A més,com que està molt interessada pels colors, és un manera de reconèixer'ls ja que ella va senyalant i dient (a la seva manera) el nom dels colors o jo li demano que em busqui el peix de color "x" i ella l'ha de trobar. També a vegades aprofitem per contar.

És un joc que té moltes opcions, no només la de pescar els peixos en si (per tant per treballar l'atenció i la coordinació visomanual) sinó també per aprendre els colors, els números, les formes, el concepte d'igual/ diferent, gran/petit i moltes més.
Nosaltres encara estem en la fase bàsica...la de pescar tot i que ja anem introduint-nos en pescar per colors o per formes.
Ens hi podem passar una bona estona ben entretingudes! Així que anirem millorant la nostra tècnica!

El llibre del groc

Ja fa un temps que vam començar amb els colors però de manera sensorial, és a dir, que veiés que hi ha colors diferents, que tenen noms, que els podem trobar a tot arreu, que es poden veure i tocar. Però mai ens haviem dedicat a l'aprenentatge dels colors pròpiament, és a dir, en el reconeixement i associació de cada un.


Un dia li vaig proposar escollir entre dos colors, i el que escollís seria el primer a treballar. Va escollir el groc. Sempre li ha cridat l'atenció aquest color (no sé perquè), així que ens vam posar mans a la obra.

Vam començar amb pintura de dits, que pintés, toqués, escampés, que s'empapés de color groc.
Va començar molt discretament, posant un ditet a dintre del pot. Semblava que li feia com angunia la textura, la sensació...

Però veient que no passava res, es va animar ràpidament, va posar tota la mà a dintre i va començar a escampar la pintura a la fulla, al cartró i perquè la frenava perquè sinó hagués pintat tota la casa!!

Un altre dia vam experimentar amb el groc però d'una altre forma, utilizant pintura témpera en barra.
A mi personalment m'agrada perque no embruta gens, deixa un color molt bonic i no s'ha d'apretar perquè quedi marcat en el full.
Com que la barra és ample la Ona la pot agafar molt bé i fa uns traços de gran recorregut i amb gran seguretat.
Li vaig dibuixar un cercle en un full i ella va anar-lo pintant a la seva manera

M'agrada molt la cara de concentració que posa quan fa les coses...

 Un tercer dia, vam enganxar gomets de color groc en una fulla.
És molt curiós la dificultat d'aquesta activitat ja que requereix molta habilitat i precisió per treure el gomet del paper, agafar-lo cuidadosament i enganxar-lo al full.

 Va estar practicant una estona, en va enganxar uns quants..pocs i ja es va cansar.
Es necessita molta concentració tot i que sembla alguna cosa molt senzilla per nosaltres.

Amb tot això que vam pintar i enganxar, vam fer un llibre. El llibre del groc.

 També vam afegir alguns retalls i paper de cel·lofan perquè.... vegui el món de color GROC!!

Ara si que sap quin és el color groc, per exemple quan li demano d'entre dues coses que agafi la de color groc ho fa bé (la majoria de les vegades, tot s'ha de dir,clar!). He aprofitat per introduir el color blau ja que així compara entre dos colors molt diferents i contrastats.
Estem treballant mitjançant el joc, l'aprenentatge d'aquests colors i ho anirem ampliant amb els altres dos colors primaris que ens falten (el verd i el vermell), però això ja us ho ensenyarem més endavant...que encara estem en procés! jaja