Obrim panys

Aquest ha sigut un dels regals d'aniversari.
Un plafó de fusta amb tot un kit de panys diversos per practicar l'obrir i el tancar, l'enroscar i el desenroscar. Unes activitats molt montessorianes relacionades amb la vida pràctica (i bé, d'aquesta manera si és capaç d'obrir qualsevol pany amb les claus...ja caldrà que anem amb compte! jeje

Per aprofitar una mica l'espai i que tingui més interés  a manipular els panys, hem fet tres finestretes, que quan s'obren es poden posar i/o treure fotografies de la família, a més, de col·locar els noms dels que hagui escollit (així fem una mica de lectura global dels noms).

El plafó està penjat a la porta, a la seva alçada... per aconseguir-ho hem fet un parell de forats als laterals, hi hem passat una corda  i l'hem penjat amb uns penjadors metàl·lics que es col·loquen a la part de sobre de la porta (i així no s'ha de fer forats per clavar-los, comprats als xinos) i a més hem posat una mica de "blutac"per subjectar bé la fusta pel darrera i no es mogui mentres està jugant amb ell.

La veritat que s'hi passa moltes estonetes practicant e intentant obrir els panys, el de la clau encara se li resisteix, li costa girar...i no veguis com es posa...dels nervis!!. Ara, estic segura, que amb lo persistent que és, acabarà obrint-lo el dia menys pensat.

Jugem amb el tren

Qui no ha anat mai a Ikea??? Nosaltres mooolt!!
I qui no s'ha resistit mai a comprar en la secció infantil?? nosaltres!! (bé, en aquesta i en totes les altres! És un desfàs però de compres absurdes normalment! Inevitable o temptador?? no ho sé... Menys mal que ho tenim a bastants quilòmetres i hi anem quan podem o ho necessitem...


En fi, tornant al tema que ens interessa... vam comprar l'arxiconegut tren de fusta, aquest tren que deu tenir la majoria de famílies a les seves cases i el vam estrenar l'altre dia.

Vam muntar els rails en forma de 8 i vam agafar les 4 vagonetes, provant i comprovant com s'enganxaven les unes a les altres a partir dels imants, això ens va dur a experimentar que no s'enganxen sempre, és a dir, s'ha de buscar quina és la banda correcte, on s'atrauen els imants sinó les peces es separen...

Després de tanta exploració científica, vam passar a l'acció! Fer circular els vagons, sobretot passant per sota el pont i pujant per sobre veient com baixaven a tota velocitat ( amb la descarrilació posterior!!). Aquesta ha resultat ser la part més divertida...per això els ha anat tirant de un en un, un bon rato sense parar de  jugar, de divertir-se i d'aprendre...fins que....

 Decideix incorporar nous elements...com no... agafa tots els ninotets petits habidos y por haber i els va col·locant sobre els vagons i després al llarg de la via (els més baixets han pogut passar per sota el pont...en canvi alguns altres no han pogut passar....ha sigut tot un altre descobriment! les dimensions!!
mare meva quantes coses estem aprenent!!

Ah! i tot això asseguda dintre del cercle que fa el dibuix de la via, no ha sortit de dins d'aquesta limitació en gairebé tota l'estona de joc. És curiós,no?? es com una manera d'estar protegida, limitada, sentir que està dintre d'algun lloc...dic jo...
A algú li ha passat el mateix alguna vegada amb els seus petits??És normal?? Ho solen fer els nens petits?? És una necessitat o simplement casualitat?? ...bé, reflexions d'una mare primerenca que no deixa d'observar-ho tot!

El que dóna de si un trenet de l'Ikea, e??....

Zig Zag de boles

Aquesta joguina sempre m'ha encantat.
La he vist a moltes botigues i sempre m'ha cridat molt l'atenció per lo senzilla que és, per lo fàcil que és fer-la servir i per la seva atracció a jugar (tant petits com grans).
Vaig veure que Inma del blog Para mi peque con amor n'havia fet una ja feia temps, així que això em va donar l'empenta per fer el nostre també.
Seria el regal de nadal d'aquest any.

És molt molt molt fàcil de fer.
Es necessita un taulell de fusta rectangular, unes fustetes allargades rectangulars que seran les rampes,  uns topes de fusta  (frontals i laterals) que evitaran que les boles surtin i una base rectangular lo suficient ample perquè serveixi com a base i la joguina no es tombi (nosaltres hem aprofitat i la hem tancat d'aquesta manera fa de contenidor de les boles al caure.

Nosaltres en un parell de les rampes vam fer un forat rodó perquè la bola caigues per allà i després en la última rampa vam fer com una mena d'escaleta perquè la bola caigués amb menys velocitat.

Després un parell de capes de pintura i un parell de capes de vernís incolor.

Un cop seca ja està llesta per utilitzar.

L'altre dia li vam donar a la Ona i va ser tot un èxit,vam provar amb diferents tipos de boles: grans, petites, caniques, de porexpan, ..i així a més de divertir-nos comprovem que en funció de quina bola tirem va més ràpid i més a poc a poc, fa més soroll o menys,..
Inclús si en tirem vàries a la vegada, podem veure que es crea com una competició per veure quina arriba abans...

Cada dia juguem una estona, ens agrada molt. És un moment de rises, de joc i d'observació. Fins i tot, ... alguns dels ninos de la Ona també s'han apuntat a provar i em sembla que repetiran (és super curiós, però des de fa un temps aquests ninos formen part de tots els jocs, son com els nous amics, on ella els fa partíceps en el seu món real i imaginari...sembla que comencem amb el joc simbòlic i amb la fantasia i imaginació)

Construccions

A la majoria dels nens els encanta els jocs de construccions, fer torres altes i després tombar-les, per exemple, és una de les parts més emocionants...

Doncs a la Ona, em sembla que aquest joc no l'engresca massa per no dir que no li crida gens l'atenció.

Però a vegades de manera insistent (per part meva, clar) provem de passar una estona (o minuts) jugant una mica. La veritat és que és una mica frustrant, però si no hi ha interès...no hi ha joc...

Total, que des de fa un temps que li encanten els clics o playmobils, si passa estona amb els ninotets portant-los per tot arreu, canviant-lis els barrets i els cabells, fent-los seure...

Així que he tornat a provar de jugar a les construccions però aquest cop utilitzant els clics....i bingo!! hem fet tres petites torres...o millor dit tres cases, cada una per un dels ninos...hem estat molta, molta estona, posant i traient peces, pensant com podien estar els ninos còmodes, fent-los saltar des de les altures (és que ara estem tot el dia saltant o millor dit, intentant saltar i aconseguir ella sola aixecar-se uns centímetres).

Això d'insistir per jugar no m'agrada gens, penso que ells saben prou bé el que els agrada i el que no.
O pel què estant preparats per jugar i per quines altres coses no. Tot té el seu moment, suposo.
Però també hi ha vegades que m'agrada intentar buscar algun al·licient o la pròpia atenció sobre alguna cosa que no els atreu. Buscar quins elements poden ser motivadors per engrescar al nen a provar. Si amb tot això, no ho aconsegueixo, ho deixo estar...el temps dirà. Ara, si ho aconsegueixo, em sento contenta i a més, passem una bona estona jugant, imaginant, compartint moments. M'agrada.

Joc de pesca

Ja fa un temps que vaig fer un joc de pesca amb feltre de colors.
 És un joc que sempre m'ha cridat l'atenció, al mercat n'hi ha molts preciosos de fusta, però com que també és un joc molt fàcil de fer, doncs amb troços de feltre em fet el nostre propi. Que a més, un cop plegat queda en unes dimensions molt reduïdes i així ens el podem endur on volguem.

Al principi el vam utilitzar poquet perquè a l'Ona no li feia massa gràcia. Els peixos si li cridaven l'atenció però l'objectiu de pescar no, suposo que li costava una mica per la precisió i paciència que s'ha de tenir per aconseguir pescar un peix.

Fa poc que l'estem utilitzant un altre cop, ja que és capaç de coordinar millor el seu moviment i la precisió per no moure massa el fil de la canya i apropar-lo on hi ha l'iman per pescar el peix. A més,com que està molt interessada pels colors, és un manera de reconèixer'ls ja que ella va senyalant i dient (a la seva manera) el nom dels colors o jo li demano que em busqui el peix de color "x" i ella l'ha de trobar. També a vegades aprofitem per contar.

És un joc que té moltes opcions, no només la de pescar els peixos en si (per tant per treballar l'atenció i la coordinació visomanual) sinó també per aprendre els colors, els números, les formes, el concepte d'igual/ diferent, gran/petit i moltes més.
Nosaltres encara estem en la fase bàsica...la de pescar tot i que ja anem introduint-nos en pescar per colors o per formes.
Ens hi podem passar una bona estona ben entretingudes! Així que anirem millorant la nostra tècnica!

Juguem amb espuma

Mai havia utilizat l'espuma d'afeitar, de moment no havia tingut la necessitat, la veritat!! Però l'altre dia vaig veure en un blog (que no recordo quin és) que l'utilitzaven com a activitat sensorial amb els nens.

Així que vaig pensar que seria una bona idea de provar amb l'Ona.

Vam buidar l'aigua i la sorra de la taula del balcó que ens vam fer i en un dels recipients vam posar l'espuma.

Pensava afegir-hi colorant per fer-ho més divertit i veure com anava canviant de color...però aquesta espuma era de color blau, per tant, no calia posar res.

Recomano l'activitat al 100% !! La peque s'ho ha passat bomba!! No ha parat de potinejar amb l'espuma, per dintre, per fóra, per les mans, pel cap, picant, amb el rasclet, a la roba.... Ha estat molt entretinguda. Embrutar-se d'aquesta manera li encanta! (i a qui no??)

Reconec que veure-la disfrutar d'aquesta manera m'ha fet una mica d'envejeta...així que no m'he pogut resistir i m'he afegit a la festa! Hem estat les dues pringant-nos una mica...qué guai! La sensació és una passada, súper agradable i a més fa una oloreta...

 Al final, hem hagut de dir prou perquè l'Ona pretenia pulular per tota la casa amb les mans plenes d'espuma, deixant la seva grapa per tot arreu...i sincerament, jo no tenia masses ganes d'anar al darrera netejant!

Li he promés que un altre dia repetirem, segur. Per tant,s'ha quedat convençuda i ha acceptat netejar-se. Les promeses són sagrades, i jo la cumpliré (no sé si tinc més ganes jo o ella) i a  veure si trobo espuma blanca i així podem posar-hi color.

On està la piloteta??

A veure...On està la piloteta??...Aquí?? i ara?? on és??

No, no m'he tornat boja. Pot semblar que estic entrenant a l'Ona per ser una trilera professional, (tot i que veient com estant les coses avui en dia, una ajudeta no aniria malament,oi?) però res més lluny de la realitat!!

És un simple joc de buscar la pilota amagada. Però ha sigut una passada com ha captivat a la peque...espero no estar influenciant-la cap a aquestes arts en el seu inconscient, jajaja

El simple fet de buscar la pilota (que està amagada a sota d'un cub) condueix a treballar l'atenció, la memòria i el fet de recordar l'objecte que ja no es veu.

Hem començat molt fàcil, només dos cubilets. Ho ha captat de seguida i podia recordar perfectament on estava la pilota.
Així que ho hem anat complicant una mica, posant més cubilets i movent-los molt, d'una banda a l'altra.

El fet que hi hagués més nombres de cubs no ha sigut un problema, ha sigut capaç d'estar atenta a on es posava la bola i aixecar el correcte. Es posava súper contenta quan la trobava.

Ara bé, quan començàvem a moure els cubilets d'una banda a l'altre ràpidament i ha hagut moltes vegades que s'ha perdut i aixecava el cub equivocat (baja que jo també m'hagués equivocat).
  I la seva cara de desconcert quan aixecava la peça i la pilota no estava a sota no tenia preu!! Llavors es posava a aixecar-los fins que la tornava a trobar.

Hem estat més de 10 minuts jugant...fins que ha passat un avió i ha perdut l'interés pel joc...jaja

Segurament que repetirem un altre dia, ens ho hem passat molt bé i a més, hem jugat tots tres (que no sempre ho podem fer).  Què més es pot demanar?!

Fem la nostra primera joguina de fusta: Un joc d'encaixos

Doncs si, hem fet un joc d'encaix.
Per ser la primera joguina feta per nosaltres, el resultat està força bé.
A més, és súper fàcil de fer (bé, si tens les eines adequades)

1) Es necessita un troç de fusta (nosaltres teniem unes restes a casa, d'alguna altra cosa que haviem fet), llavors amb la serra de broca fem els forats (és una peça metàl·lica en forma rodona que s'acopla al taladro i fa forats)  i com que hi havia diverses mides, ens anava perfecte per aquest joc.

L'eina la vam comprar al Lidl i en la capsa van 6 serres de diferents mides

2) Ara es necessita un altre troç de fusta o de cartró que posarem a sota per tapar els forats que hem fet. Ens servirà perquè quan posem les peces no es caiguin per l'altra banda.

3) Pintem les peces (de colors diferents o del mateix color). Nosaltres les hem fet de diferents colors i després hem pintat l'interior del forat que li correspon, d'aquesta manera treballem el nom i l'associació de colors.
Com que el troç de fusta era ample, vam aprofitar l'espai que ens sobrava per tornar a fer els cercles (sense fer el forat) de forma desordenada, d'aquesta manera tens la opció de posar les peces a sobre de la marca corresponent.

4) Vam posar dues capes de barnís transparent.

5) Quan les peces van estar seques, vam encolar una peça de fusta dins del foradet que queda, que ens serveix de botó per agafar-ho bé.

6) I quan van estar ben seques....a jugar!!

Sembla que la Ona li va agradar força el joc nou, s'hi va estar una bona estona provant i encaxant.
Així que ens sentim satisfets amb el resultat i amb l'èxit.
Segur que això ens animarà a seguir fent més cosetes!!

Circuit de caniques

Ahir vam estar jugant amb les caniques, vam fer un circuit amb els rotllos de cuina i de paper de vàter.

L'Ona va estar una bona estona llençant les caniques des de dalt, veient com feien el recorregut, agafant-les i llençant-les de nou...

Què ràpid van!! Més, més!!

Al cap d'un rato, ja es va cansar i es va posar a recollir totes les caniques i posar-les a la capsa...quin tacte més agradable i quin soroll!!.  Posant i treient s'hi va estar una bona estona

Fins que van quedar totes a dintre, va tencar la capsa i es va aixecar. Pa po!!
Missatge rebut!!  Adèu caniques!!

Aprenent a cordar

                                                    Fotografia del blog de Counting Coconuts

És una manera d'iniciar al a cordar botons.
Es necessita:

• trossets de feltre (de diversos colors) tallats a quadrats. S'ha de fer un tall al mig, per on passarà el botó.
• cinta 
• un botó cordat a un extrem de la cinta

L'activitat consisteix en anar passant el botó per les ranures que s'han fet als trossos de feltre.
És una manera divertida i diferent de treballar la motricitat fina.
A més, si el nen coneix els colors, es pot treballar aquest concepte demanat-li que cordi el color que li demanes.

Fer seqüències

                                                       Foto del blog de Counting Coconuts


Es tracta de fer una seqüència d'imatges o objectes.
Aquí estan treballant l'hivern per tant,hi posen dibuixos que estan relacionats però la sèrie pot ser de qualsevol cosa (colors, formes,tranports, animals, roba, menjar,...).
En funció de l'edat o capacitat del nen, es poden posar 2 o més elements.

Segells per estampar

 Ho he vist a El hada de papel

És molt fàcil d'utilitzar,amb uns trossos de fusta i una plantilla enganxada a sobre ja tens uns segells per estampar al paper.
Nosaltres a l'escola les hem utilizat molt i de formes diferents, per treballar la tardor,laprimavera, animals,...el què es vulgui només cal imaginació.
Els materials són fàcils d'aconseguir i es molt possible que en tinguem per casa.
La base: trossos de fusta conglomerada o cartró
les plantilles: d'espuma eva (hi ha botigues de manualitats que venen les formes fetes), espuma,...
suport per agafar la plantilla: taps de plàstic, taps de suro, baretes de fusta.
les peces es poden enganxar amb cola o amb silicona.