dissabte, 20 d’octubre de 2012

Pintura amb castanyes i altres coses



L'altre dia vam anar a buscar fulles i castanyes, vam aprofitar per recollir glans i pinyes i així, poder observar alguns dels elements típics de la tardor.

Vam reservar unes mostres de cada cosa per experimentar i utilitzar aquestes elements com a una nova tècnica  plàstica i a la vegada sensorial.

Vam triar colors tardorencs i apa! a pintar amb les castanyes, pinyes i glans.




L'experiència molt curiosa, precisa i motriu perquè s'havien d'agafar molt bé les castanyes o els glans perquè no s'escorrissin amb la pintura i vam aprendre que podíem fer rodar el gla i aquest rodolava i deixava un rastre de pintura rera seu.


I el resultat no està gens malament, oi?

He de ser sincera i en algun moment jo també vaig col·laborar amb l'estampació, és que no em podia contenir veient a l'Ona com estava gaudint amb l'experiència! ;)

dimarts, 16 d’octubre de 2012

Peixets de colors



Ja fa un temps que vaig fer uns peixos de colors, en paper de color i plastificats, en un principi eren per fer el típic joc de pesca.
Però després vaig canviar d'opinió i els vaig reservar per fer altres activitats de classificació.

Els utilitzem de tant en quant i l'objectiu és molt senzill. Posar cada peix a la seva peixera corresponent.



Quan hi juguem, a vegades fem una mica de "teatrillo" per fer-lo més motivador. Perquè no sempre els posa al seu lloc corresponent.
Si ho fa ella sola, ho fa ràpid i sense parar massa atenció, per tant, els peixos els col·loca on vol (tot i que sap perfectament on han d'anar), per tant, alguns els posa bé i d'altres no.

Si juguem juntes, en canvi, ho fa molt bé. Ens anem tornant, llavors està com més atenta amb el què fem i s'hi fixa més. Fins i tot, em prova agafant un peix i fent que el posa malament dient  "aquí si?? no, nooo,...aquí!! Siiii!!"



En aquests moments m'entren els dubtes, haig d'estar jugant amb ella? o és suficient nomes la meva presència?  L'hi he de dir quan no ho ha fet bé o millor que se'n doni compte ella? (que no sol passar, la veritat...)
És necessari que jo jugui amb ella o això condiciona el seu aprenentage?
Si sola ho fa ràpid i sense prestar massa atenció, és perquè no li motiva el suficient? en canvi fer-ho amb mi, si?

A mi m'agrada estar i jugar amb ella, però no sé si és el millor perquè penso que potser puc condicionar les seves actuacions o decisions. ja que a vegades m'he de mossegar la llengua i deixar que sigui ella la que faci. però em costa molt i òbviament de tant en quant obro la boca per dir-li on ho ha de posar.

En fi, super difícil però penso que és petita encara per exigir-li massa, que ella marca el ritme i amb qui vol fer les coses, que està aprenent i que deu ni do el què fa! i que per tenir èxit s'ho ha de passar bé, sinó malament!

dijous, 11 d’octubre de 2012

Iniciant-nos amb les lletres


Des de sempre l'Ona ha mostrat molt interès pels contes, de qualsevol tipus. Ha preferit mirar i remirar deu mil contes, agafar-los espontàniament de la seva llibreria, demanar les imatges des de la moqueta d'activitats. I des de fa un temps que "fa que llegeix", ja que ressegueix les frases o les paraules dels contes amb el dit o quan passem per alguna botiga o algun lloc on hi ha lletres o lletreros es para per mirar-los i "llegir-los"....En fi que, com dèiem abans, sembla que serà de lletres??

Ja fa un temps vaig veure en el blog Caminem plegats,que tenien unes lletres imantades molt colorides. em van cridar l'atenció i les vaig comprar a la botiga Eureka kids.
Encara no les havíem utilitzat mai i ahir va ser un  bon moment.

Les vam estar mirant i jugant moltíssim. L'Ona les agafava i les anava posant per tota la nevera.
Quan agafava una lletra, jo li feia el so i ella l'intentava imitar.




Ens vam centrar amb les nostres inicials (O, E, J) i amb alguna més que són dels noms d'alguna nina (P, I) i em vaig quedar al·lucinada. S'enrecordava des del primer moment de quina era quina, del seu so i a qui pertanyia. Ho vam repetir vàries vegades i sempre l'encertava. Fins i tot jugant amb altres i després tornant a les "conegudes". Fins i tot, al cap d'una hora,quan va venir el Jon ho vam tornar a fer i bingo! altre cop correcte!


Jo segueixo al·lucinant, perquè clar, per a mi això és nou, no ho controlo i no sé si és normal o no. No estic acostumada a aquests "resultats"per dir-ho d'alguna manera. Per tant, no sé si a aquestes edats (21 mesos) això ja són capaços de fer-ho o no.
Sobre valorem les capacitats dels nostres fills? O les infra valorem? Els sobre estimulem fent-lis fer coses pel què encara no estan preparats o això creiem nosaltres?
Preguntes sense resposta (que pot respondre qui vulgui!), però seguiré fent cosetes amb ella respectant sobretot els seus interessos i les seves respostes o conductes sobre el que se li proposi

dijous, 4 d’octubre de 2012

Pastís de carabassa




 Una companya de classe va portar un pastís de carabassa un dia perquè el tastessim. El vaig trobar tant bo que li vaig demanar la recepta per fer-lo a casa.
Així que l'altre dia em vaig animar, tenia tots els ingredients i tenia el temps.
Pot semblar estranya la combinatòria de postre i carabassa, però sincerament el sabor no deixa indiferent, és un contrast, dolç, cremós, suau. En fi, només es tracta de fer-lo i comprovareu el que vull dir.

Aquí van els ingredients:
- 5 ous
- 100 gr de farina
- 200gr de sucre morè (o de canya)
- 250 gr de mantequilla
- 1 barra de vainilla. (obrir-la per la meitat i treure el sucre de dintre)
- 1 kg de carabassa
- 1 cullerada de ron (opcional)

Primer s'ha de pelar la carabassa, tallar-la a daus i es posa uns 15 minuts al microones, així quedarà bullida, amb una forquilla o amb el minipimer, l'aixafem bé, que quedi com una pasteta.
Mentrestant, es bateixen els ous, s'afegeix el sucre i es barregen bé els ingredients,
després posem la farina i es remou bé, assegurant-nos que no queden grumolls. Afegim el sucre de l'interior de la vainilla i remenem bé.
Avoquem la mantequilla (previament desfeta) i la carabassa ja aixafada i seguim remenant.
Si es vol es pot posar una miqueta de ron.

Ho col·loquem tot en un bol i al forn a 175 º durant una hora aproximadament.
Quan estigui fred ja es podrà menjar i us sorprendrà, segur!!

Per cert, aquest pastís de carabassa no té res a veure amb Halloween....ha sigut mera coincidència....Buuuuuu!!!

dimarts, 2 d’octubre de 2012

Imprimacions amb fulles



L'altre dia vam anar a buscar fulles per un parc per observar la tardor, veure els colors de les fulles com canvien, poder fer alguna manualitat amb elles i alguna coseta més.
Vam tornar a casa carregades de fulles de diferents tamanys, formes i colors preciosos.

Així que per començar hem fet imprimació amb pintura d'un parell de fulles. Hem escollit els colors més "tardorencs" (verd, taronja i vermell)




La Ona molt segura del que feia ha anat posant pintura pel revers de la fulla, quan ha quedat tota ben omplerta de pintura hem posat un paper a sota, hem donat la volta a la fulla amb molta cura i la hem apretat bé, per assegurar-nos que quedava tota en contacte amb el paper.




Un cop fet això, amb molta cura hem aixecat la fulla i....vualà!! ja tenim la imprimació feta!!



Queda super bonic, bé almenys a nosaltres ens ha agradat molt com ha quedat, tant que hem repetit un parell de vegades i amb una altra fulla de forma i tamany diferent.

És una activitat fàcil i molt ràpida que té com un toc màgic perquè el resultat no deixa indiferent a ningú i la cara que se't queda quan veus el que s'ha quedat estampat no té preu.