Pintem la pròpia silueta

Vam començar un dia resseguint el contorn de les nostres mans, a la Ona li va fer molta gràcia volia fer les seves, les nostres i inclús les de la Llufa (la nostra gata). Veient que li cridava molt l'atenció el fet de resseguir el contorn de la mà, vam pensar que potser estaria bé fer el contorn de tot el cos.

Vaig agafar un bon troç de paper i la vaig estirar a terra. vam resseguir tot el seu contorn i al aixecar-se hi havia la silueta marcada!

Va ser un moment especial, perquè era com si estigués associant aquell contorn amb el seu propi cos, vam aprofitar per anar veient les diferents parts del cos, recordant els noms (tant en català com en euskera) buscant en el dibuix i en el propi cos.

Va ser tota una tasca prèvia abans de posar-nos a pintar.

Vaig enganxar el paper darrera la porta per pintar en vertical.

I allà va estar entretinguda una bona estona, no es va deixar gairebé cap part...

Quan es va cansar va plegar, però de tant en tant, encara va a buscar el dibuix i s'està una estona mirant-lo....què deu pensar??

Trobo que ha sigut una bona activitat, per prendre consciència del propi cos, per ser conscient de les dimensions i del que ocupem encara que sigui en pla i  òbviament per passar una estona tranquil·la pintant.