dijous, 24 d’octubre del 2013

Faldilla Siri de La Pantigana




Si....tinc el blog oblidadíssim....però seguim fent cosetes per aquest raconet nostre, no us penseu!!....tot i que a veure si trec temps per poder anar publicant les coses que anem fent....però em sembla que serà difícil!! A veure si ho adivineu!!

Bé, després de la breu explicació....us vull ensenyar una de les coses que he estat cosint aquests dies....no em podia resistir a no fer-la!! Tot el que proposa La Pantigana m'encanta i després m'estiraria dels cabells si no m'apuntés.

Aquest cop proposa cosir la Siri, una faldilla per nosaltres comodíssima, moderna, diferent i reversible!! Què més es pot demanar!!....bé, si que ...és apta per panxetes grans!!



Després, quan sigui el moment de tornar tot al seu lloc, ja la retocarem si fes falta per poder-la seguir portant, perquè al ser feta de sudadera calentoneta, amb el fred dels hiverns d'aquí m'anirà de perles!!



Teles:
- Faldilla: tela de sudadera negra, comprada en botiga física.
- Solapa: tela de sudadera verda de La Pantigana Shop.
               tela de samarreta de ratlles de La Pantigana Shop.

 Moltes gràcies a La Pantigana per la proposta i pels patrons i pel tutorial! Ets un solet!!

Fins aviat!  ...Espero.... ;)

divendres, 6 de setembre del 2013

Motxilla Rojo Ababol



Ja arribat setembre.....i després d'una llarga desconnexió en tots els sentits, intentem tornar-nos a posar en marxa i agafar el ritme...però la veritat és que costa i molt!!

Ja fa molt, molt que em vaig apuntar al CC de Rojo Ababol, que proposava cosir una motxilla amb cremallera pel nou curs que comença ben aviat. I també fa mooolt, moooolt que la tenia acabada però no trobava el moment i sincerament, em feia molta mandra posar-me davant de l'ordinador a penjar la entrada i preparar les fotos i tot això. Però ...d'avui no passa!! 

La proposta que ens feia Rojo Ababol era fer una motxilla amb vinil o hule. Però remenant i buscant per la majoria dels xinos de la ciutat, no trobava res que m'agradés i tampoc volia comprar tela plastificada per Internet, així que vaig fer servir tela que tenia per casa (de l'Ikea, of course i groixudeta, tipus loneta,que vam estar pintant molt entretingudament amb retoladors especials per tèxtil).



I apa, seguint les instruccions super clares del tutorial...la vaig tenir enllestida ben ràpid. És fàcil de fer. L'únic que no queda tan rígida com si es fes servir vinil però da el pego!! i el millor, que a la peque li agrada molt i la portaria tota l'estona....normal....si tenim en compte que els colors de les cremalleres,corretges i vivos estan escollits per ella....

Doncs, apa!! Ja està punt per ser estrenada!! Esperem que ens duri tot el curs!!




divendres, 19 de juliol del 2013

Sorteig 1r aniversari de La Pantigana Shop




La botiga on line de La Pantigana Shop està de sorteig per celebrar que fa un any va començar la seva aventura.

Per participar només cal seguir els passos , però sobretot que no se us passi la data!! Hi ha temps fins al 30 d'agost i el sorteig serà el 31.


I si no us podeu aguantar  (o no us troca) i voleu comprar alguna tela aquí us deixo el seu enllaç per fer les comandes (que té teles boniques, difícils de trobar i baratetes!!))


Molta sort a tots/es els que participeu!!

dilluns, 15 de juliol del 2013

Peto PaMpA




Ja fa temps que tenia ganes de cosir aquest peto. He seguit al peu de la lletra el tutorial de Inma i també he utilitzat el seu patró.
Ho tenia pendent per quan arribés el bon temps...però entre que aquest no arribava mai i no trobava una tela que em fes el pes, ho vaig anar demorant.

Ara ja tenim bon temps i també vaig trobar una tela (de lycra) que em va agradar. Ja no hi havien excuses.




El resultat m'agrada molt! Ha sigut ràpid i fàcil de cosir i posat queda la mar de divertit. A més, la lycra té un tacte tant estupendo i agradable que la Ona no diu pas que no a posar-se'l.

Si us agrada aquest tipus de roba, no dubteu en passar-us pel blog de Para mi peque con amor i fer-ne un.

Gràcies Inma per compartir tota aquesta feinada!

dilluns, 8 de juliol del 2013

Classificar i comptar




Estem en un moment en que tot s'ha de comptar.
Així que li he preparat una activitat senzilleta per comptar i a la vegada classificar per colors.

Seguint amb la línia del reciclatge, aquest cop hem fet servir unes peces petites de plàstic que es troben als penjadors de la roba a les botigues, que indiquen les talles.



La primera part consistia en posar les peces per colors, a cada color li pertanyia un espai.





Quan les hem tingut totes col·locades, les hem contat.  Com ens agrada!!!
Aquest cop hem posat quantitats diferents a cada espai, per la propera potser fem repetir-ne alguna...



I després li he preparat uns paperets amb els números i els havíem de posar allà on li corresponia.






Aquesta ha sigut la part més difícil ja que no reconeix tots els números (si la grafia o el símbol però no el valor de cadascú, per tant, posaria els números a qualsevol lloc. Per tant, l'he anat ajudant a poc a poc per anar-los posant on tocava.



Quan hem acabat....alegria i satisfacció per haver-ho fet tot!!






dimarts, 2 de juliol del 2013

Coca de Sant Joan o Sant Pere o per quan es vulgui...



La tradició mana que per la revetlla de Sant Joan o Sant Pere es mengi la tradicional coca.
Aquí, no es celebra de la mateixa manera, només es tiren quatre petards mal comptats i s'encen alguna foguera que altra.

Quan als companys de classe, els explicava com celebràvem a Catalunya aquest dia (o millor dit aquesta nit), no podien imaginar-se com era la coca típica. Així que vaig pensar que la millor manera de imaginar-la, per tant, de veure-la i tastar-la era fent-ne una. L'últim dia de classe la vaig portar i va resultar un èxit total. Els va encantar i a mi també...tot i que alguns dies més tard, però era com si m'hagués transportat a aquella nit i a casa meva.

Així, que aquí us porto la recepta que vaig fer servir, per si el proper Sant Joan o Sant Pere la voleu fer o qualsevol altre dia que us vingui de gust.
 No és difícil de fer però si que s'ha de fer amb temps (1 dia i mig, més o menys), ja que s'ha de fer una "massa mare" que ha de llevar tota una nit.

* Ingredients: (amb aquestes mides surten unes 6-8 racions):

- Per la massa mare:
  •  100 gr. de farina de força
  • 100 ml. de llet tèbia
  • 30 gr. de levadura fresca
- Per la coca:
  • 350 gr. de farina de força 
  • 100 gr. de sucre 
  • 45 ml. de llet
  • 2 ous
  • 80 gr. de mantequilla
  • crema pastelera (després us dic com fer-la)
  • pell ratllada de llimona  
  • gotes d'essència de vainilla
  • una mica de sal
  • pinyons
  • sucre per posar per sobre
* Elaboració:

Primer s'ha de fer la "massa mare", que s'ha de preparar la nit abans. S'han de barrejar tots els ingredients (la farina de força, la llet i la levadura fresca) i quan tens la massa preparada la reserves en un bol tapada tota la nit.

A l'endemà, seguim amb la recepta.
Barrejarem la llet, la pell de la llimona, les gotes d'essència de vainilla, la mantequilla prèviament desfeta al micro i el sucre. Ho batem bé, si ho fem amb el batidor elèctric posem una velocitat suau.
Ara avoquem els 2 ous i batem bé a una velocitat un punt més alta.
Després es posa la farina i la massa mare.
Jo en aquest punt, vaig fer servir la panificadora perquè la massa quedés ben barrejada i homogènia. Fins i tot,vaig avocar més farina de força perquè em donava la sensació que en faltava una mica més.

Ara posem la massa a sobre l'encimera prèviament enfarinada i la treballem amb les mans una mica.
Després la posem en una font o safata (que aniria al forn) i li donem la forma que vulguem, tenint en compte de deixar un gruix de 1'5cm.

Deixem que reposi i augmenti de volum. Jo vaig deixar-la unes tres hores.

Mentrestant la massa reposa, preparem la crema pastelera:

Necessitem:
  • 1/2 litre de llet
  • 3 yemes
  • 40 gr. de maizena
  • 100 gr. de sucre
  • una baina de vainilla o unes gotes d'esència de vainilla
  • canyella (una branca o en pols)
Elaboració: 
- Posem a bullir la llet amb la vainilla i la canela. Quan ja bull, s'ha de deixar refredar.
- Batem les 3 iemes amb el sucre i ho afegim a la llet freda
- Aboquem la maizena i barregem bé
- Ho posem a foc lent remenant sense parar fins que quedi al punt (ho notarem perquè de cop començarà a espessir-se fins arribar a la textura habitual de la crema)

Bé, seguim. Tenim la crema preparada i la massa ja ha reposat unes hores, així que ara toca la part més fàcil. Decorar-la!!
Posem la crema, els pinyonets i sucre per sobre ( hi ha gent que també hi posa fruita confitada)

I cap al forn! (que estarà prèviament calent) a 180º uns 20 minuts (o una miqueta més, si la punxeu i surt tacada)

Un cop freda ja es pot menjar!  MMmmmmmm què bona!

Segur que a partir d'ara no hi haurà excuses i la fareu vosaltres cada any!!
(Jo almenys perquè ja no hi ha excuses!!)





dimecres, 26 de juny del 2013

CC Bolso fean




Ja farà tranquil·lament un mes que Rojo Ababol proposava un CC adaptant el bolso Fean (aquí trobareu el patró original gratuït per descarregar-lo). Com és habitual em vaig apuntar perquè m'agradava el disseny i em venia de gust fer-me un de nou. Però per motius que ara no venen al cas, no el faig poder fer seguint les dates que proposava i he trigat una mica en acabar-lo.

Tot i l'enrederiment, estic molt contenta amb el resultat. És molt còmode i per dintre és força gran (per tant, el puc carregar bastant com ja va sent habitual amb tots els trastos de la Ona que es vol emportar quan sortim al carrer.... més els meus,...)

A part de l'espai compta amb molts detallets: 2 butxaques laterals exteriors, una butxaca interior amb cremallera  i una altra interior sense cremallera.


M'ha donat una miqueta de feina posar el vivo decoratiu, perquè el vaig voler posar per tot el contorn del bolso. Malgrat la feina, trobo que l'acabat és genial...sembla fet per una professional i tot!! jejeje



I per la nansa vaig fer servir corretja negra de cotó, amb la llargada regulable. D'aquesta manera soporta molt bé el pes i no es clava a l'hombro (fet que agraeixo moltíssim, la veritat).

Si algú s'anima a fer-lo, us podeu passar pel  blog de Rojo Ababol i seguir el seu tutorial que està molt ben explicat i és molt clar (està pensat per principiants i això s'agraeix molt quan tampoc controles massa).

Gràcies per la proposta! M'ha encantat participar-hi tot i el retard! Però com diuen..."más vale tarde que nunca!"...



divendres, 21 de juny del 2013

Pintem bitxets



Ja fa uns dies, vam convertir una tarda plujosa i grisa en una tarda divertida i colorida.
Ens vam dedicar a crear i pintar bitxets. Vam extreure la idea d'aquí.

Els materials que es necessiten són poquets i fàcils d'aconseguir:
- Paper o cartolina
- Pintura (témpera o acrílica)
- Aigua
- Canyetes
- Ulls mòbils autoadhesius
- Pipetes o comptagotes
- Rotulador negre

 Posem una miqueta de pintura en potets. Hi avoquem aigua i la barregem bé perquè tingui una textura més líquida i sigui més fàcil de desplaçar-se pel paper.

Omplim el comptagotes amb la pintura i l'avoquem al paper.



Ara toca utilitzar la canyeta, fent una bona bufada...i així aconseguim que la pintura es desplaci i adquireixi formes estranyes que s'assemblen a les taques.



A la Ona li ha costat bastant fer una bufada prou forta amb la canyeta per fer desplaçar  la pintura, així que va haver un moment que va deixar-la da banda i volia bufar directament amb la boca, el més aprop possible del paper.



Anem fent taques i bufades de diferents colors, per tot el paper i quan ens cansem ho deixem assecar.
(Jo com ja és habitual, en vaig fer alguna que altre... és molt divertit i a més, tenia el permís i vistiplau de la Ona, jeje!)


Quan està ben sec, col·loquem els ulls  (com que són autoadhesius són fàcils de posar i tot el que sigui enganxina sempre és ben rebut en aquesta casa).



Després podem dibuixar la cara o millor dit la boca. En aquest pas, la Ona em deia quin sentiment dibuixar i jo ho plasmava amb el rotulador. Feina en equip amb les idees ben clares!



Apa! ja tenim tota una colla de bitxets ben divertida, que no ens cansem de mirar sempre que passem pel davant!! són simpàtics, oi?? almenys a nosaltres ens fan molta gràcia!

Pd: A part de passar una estoneta molt divertida, ens ha servit per "treballar" un munt de coses: buf i respiració, coordinació, motricitat fina, colors, sentiments, expressió corporal,....No direu que no és completeta, no??

Ale, a seguir bé!







diumenge, 9 de juny del 2013

Leggings Naii




Fa uns dies Naii proposava fer un Cose Conmigo i es tractava de fer uns leggings.
Com és habitual, em vaig apuntar, no només perquè m'apunto a un bombardeo sinó perquè els leggings per les nenes em sembla una prenda molt útil,còmoda i sobretot, per portar ara i a l'estiu (que per aquestes terres fa fresqueta!!)

Així que, seguint el tutorial i amb les teles adequades, vaig cosir-li un parell. Un és llarg fins als turmells i l'altre més curtet, per sota dels genolls.

La veritat és que no es triga ni dos dies en cosir-los, així que com que són tant fàcils de fer, en cauran més segur!!

Model 1: Ratlles vermelles i grises. Llargs fins els turmells. Tela de samarreta de La Pantigana Shop.



Model 2: LLisos grisos. Curtets, per sota els genolls. Tela de samarreta de La Pantigana Shop




I el més divertit de tot, és que Ona s'està acostumbrant  a que li faci fotos de les coses que li he cosit i comença a posar qual modelo professional!!


A aquest ritme, segurament no haurem de comprar roba ni aquest estiu ni part de la tardor que ve!!
(tot i que m'hauré de posar al lio amb samarretes i jerseis per acabar de completar l'armari! jaja)
Mare meva, qui m'hauria dit a mi que seria capaç de cosir tantes coses!!....però una cosa està clara, sense tutorials tant clars i tan ben explicats pas a pas i amb fotos segurament m'haguessin sortit uns xurros ...


Gràcies Naii per aquests Cose Conmigo que organitzes i pels tutorials que fas!! Perquè sempre fas que tot sigui fàcil i possible!! Sempre és un plaer!

dissabte, 8 de juny del 2013

Bizcocho marmolado




Em considero una fan incondicional del bizcocho de iogurt, m'encanta i a més, és molt senzill i ràpid de fer.

Però l'altre dia, vaig provar la recepta per fer aquest bizcocho marmolat i tot i que és una mica laboriós, el resultat va ser espectacular!! Està boníssim, queda molt esponjós i tendre i va volar en menys de dos dies!!

Em sembla que a partir d'ara tindré molts dubtes a l'hora de decidir quin fer....

Aquí van els ingredients i els passos a seguir:

  • Ingredients:
- 5 ous
- 100 gr. mantequilla
- 125 gr. sucre
- 125 gr. xocolata ( la que es vulgui: Nutela, nocilla, xocolata per fondre, xocolata normal de barra,..)
- 250 gr. farina de rebosteria
- 1 sobre de levadura
- un pessic de sal

  • Passos de la recepta:
- Prèviament, precalentar el forn a 180º
- Agafem 4 ous, i separem les yemes de les clares. Les clares les reservem perquè més endavant les farem servir.
- Fem servir les 4 yemes i hi avoquem el sucre. Barregem bé, durant uns 5 minutets (veurem que el color va canviant...)
- A aquesta massa hi afegim l'ou que ens quedava, barregem.
- Ara avoquem la mantequilla (que haurem desfet al microones) i la barregem bé
- Després posem la farina i la levadura. Que quedi tot ben barrejat i sense grumolls.
- Ara repartim aquesta massa en dos bols.
- En un dels bols i posarem la xocolata. Nosaltres vam posar xocolata amb llet de barra i la vam desfer al microones. (Però si feu servir nocilla o nutella,poseu-la també una mica al micro perquè quedi més líquida i sigui fàcil de barrejar-se amb la massa).
- Ara muntarem a punt de neu les 4 clares que teníem reservades.
-  Quan ja està a punt, repartim meitat i meitat als dos bols on tenim les masses.
- Agafem el motlle i anem posant les dues masses, (podem anar avocant miquetes, perquè contrastin els colors).  (El nostre motlle es desmunta, per tant no necessita ni mantequilla ni paper de forn. Però si no és el vostre cas, millor que prepareu el motlle abans de posar la massa, sinó, quedarà ben enganxat!!)
- Agafem un bastonet de brotxeta o un palillo i dibuixem unes "S" per sobre la massa. Quedaran com unes aigües.
- Finalment ho posem al forn, durant uns 35 minuts. Però com que això del temps és una mica relatiu, millor punxar el bizcocho per saber si està al punt (si surt brut és que encara li falta una mica)

Quan estigui a temperatura ambient el podeu desmotllar i menjar!!



Segur que us encantarà i als demés també!!

Bon profit i bon dissabte de pluja.....Uffffff!!

diumenge, 2 de juny del 2013

Pantaló 123 ( by Naii )


 Fa unes setmanes Naii va demanar testers per cosir i provar un nou pantaló que havia creat.

(Per qui encara no conegui el seu blog, ja s'hi pot passar ràpidament clicant aquí, Diario de Naii,  i fer-li una ullada perquè cus unes coses fantàstiques, té tutorials increïbles i pots comprar patrons de peces de roba que segur que utilitzaries moltíssim)

Em vaig apuntar i em va escollir entre vàries altres. Cadascuna era encarregada de cosir una talla concreta,  jo faria la talla 2-3 anys.
El compromís era tenir cosit un pantaló per el dia d'avui.

Estava molt contenta per ser una de les seleccionades però a la vegada molt nerviosa perquè volia fer-ho bé i estar a l'altura del què se'm demanava.
Es poden fer tres models diferents amb el patró que ens proporciona, tot i que, sempre es poden fer altres modificacions i personalitzar-lo.

Vaig començar fent el model 3. Gràcies al patró i al super tutorial vaig poder seguir les instruccions sense cap problema, tot estava claríssim i acompanyat amb fotografies.

Aquí teniu el resultat:


He utilitzat tela de dessuadora (o de sudadera) verda, comprada a la Pantigana Shop.
Vaig canviar una mica el patró, posant cintura i punys. Resulta més còmode i m'agrada més que no pas posant una goma elàstica. La tela és tubular elàstica també de La Pantigana Shop.
El detall de les ratlles de colors de la butxaca, és d'un retall que em sobrava d'uns pantalons meus que van ser reciclats i reconvertits en un pantaló per la Ona (un altre dia ja us els ensenyaré).

Oi que tenen pinta de còmodes?? Doncs si, ho són....sinó pregunteu-li a ella...que està encantadíssima!!




Per aquest motiu....vaig decidir fer-ne un altre, aquest cop vaig escollir el model 2.


També està fet amb tela de dessuadora de la Pantigana Shop.
La butxaca i els punys estan fets amb retalls d'una samarreta de floretes (per donar-li un toquecillo primaveral?).
La cintura amb tela tubular de la Pantigana Shop.

Aquest model combina dos colors i queda la mar de resultón, no??



La peque està encantada i jo també.

Estic convençuda que en farem més, ja que l'any que ve en necessitarem bastants....així que, em sembla que passarem una mica d'anar de compres...

Moltes gràcies Naii per comptar amb nosaltres, ha sigut un plaer!!
I  a les que estiguin interessades en comprar el patró, ben aviat estarà a la venta a la seva ShopNaii

Bon diumenge!!



diumenge, 26 de maig del 2013

Relacionant número i quantitat



El memoritzar una sèrie numèrica és relativament fàcil, que s'ha aprés de manera gairebé mecànica a força d'anar repetint els números.
El reconèixer els números, (jo almenys parlo pel nostre cas,e?) també és fàcil, perquè podríem parlar d'una memòria visual o d'associar un número (referint-nos al símbol, la forma) amb un nom.
Però saber el valor numèric que té un número em sembla molt complexe, difícil d'entendre i (per segons quines edats...en el nostre cas, la peque no ha fet encara els 2 anys i mig) difícil de veure el concepte de quantitat.

És cert que el concepte de "1" i "2" i "molts", la Ona el té clar. Però a part d'això res, i suposo que encara és massa aviat per comprendre-ho, però nosaltres ens hem anat endinsant en aquest món tant complex, fent-ho d'una manera molt visual, perquè entengui que no es el mateix "1" que "5", per exemple...

(Si hi ha algun expert en la matèria que m'hagui de corregir, si us plau, que ho faci...estaré molt agraïda....
i si hi ha algú que saps altres activitats, estratègies o maneres de plantejar-ho....també estaré encantada de saber-ne més.... )

Doncs, seguim....això vam fer nosaltres: Vam preparar una cartolina amb dues columnes i cinc files.
A la primera columna escrivim els números i a la segona, dibuixem la silueta o contorn d'uns animals (les quantitats corresponents al número que li correspon).



L'activitat en si, és molt senzilla. Es tracta de reconèixer la silueta, buscar l'enganxina corresponent i col·locar-la al lloc.
De manera visual, hem intentat que la Ona es doni compte que a cada número li correspon una quantitat, un valor i que cadascú té el seu.


A més, ens hem fixat per reconèixer el contorn i endevinar de quin animal es tractava. I això, l'engrescava per voler saber si dintre del pot n'hi havien més d'iguals o no i després fixant-se si hi havien siluetes encara sense posar la seva enganxina.



La Ona s'ho ha passat molt bé....pensava que potser s'agoviaria i la deixaria a mitges, però no...les enganxines sempre són un interès molt potent i resulta que el fet de contar amb el dit la fila, també li ha resultat molt motivant.

Bon diumenge!!

divendres, 10 de maig del 2013

Estenem lletres...



Ja fa temps que la Ona té unes ganes tremendes per ajudar-me a estendre la roba, però a mi no em fa massa gràcia deixar-la perquè allà on estenem és una mica perillós per ella i tampoc tenim el típic estenedor per fer-ho dintre de casa.
Total, que veient la insistència...ens vam muntar un tenderete amb unes cordes i cadires perquè pogués estendre tan a gust i jo estar tranquil·la.
Encara que en comptes de roba vam utilitzar lletres pintades sobre retalls de roba (aquí tenim una altra activitat amb elles). Aquesta idea ens la va proposar Camino del blog Caminem Plegats i em va venir de conya!.

Teníem algunes lletres pel terra, jo li deia una i ella la buscava i després l'estenia.



Ens va servir com una bona tasca per fer servir les pinces, perquè costa una mica. No el fet d'obrir-les sinó coordinar vàries accions a la vegada, és a dir, mantenir la pinça oberta, aguantar la roba amb l'altra mà perquè no caigui, posar la pinça perquè quedi ben subjectada la roba.



Va demanar ajuda al principi perquè se li queia la roba al anar a posar la pinça, però després d'explicar-li ja em deia que "jo sola, ama; jo sola"...ok! tu sola!



I així va estar una bona estona, estenent unes quantes lletres, fins i tot, va voler provar amb la mà esquerra i ja es va complicar la història....


Veient que li costava va tornar a fer-ho amb la dreta fins que va decidir que ja n'hi havia prou d'estendre....molt bé! doncs fins aquí.  Recollim i un altre dia més!

Li ha agradat la tasca i a mi l'activitat....molt completa on hem treballat la vida pràctica, la lectura,la motricitat fina, la coordinació òculo-manual, la pinça....què més es pot demanar?

Doncs...que passeu un Bon Cap de Setmana!!


diumenge, 28 d’abril del 2013

Llenç (lienzo) personalitzat


Vaig veure aquesta activitat aquí i no em vaig poder resistir a fer-la amb la peque. És molt senzilla però l'efecte que té, val la pena, de veritat!

Es necessiten pocs materials:

- càmera de fotos
- impressora
- paper aironfix
- pintura acrílica
- llenç o lienzo
- estisores, pinzells, rodets,...

El primer pas és "intentar" fer una foto amb el protagonista de perfil....dic intentar perquè si ja és difícil fer una foto als petits sense que es moguin...imagineu-vos fer una foto de perfil!! És gairebé missió impossible però després de noséquantesmil fotos, vam aconseguir un prou bona que quedés ben definit el perfil.

Un cop tenim la foto, la passem a l'ordinador i la imprimim...però...atenció!! la imprimirem directament al paper aeronfix sobretot tenint en compte que la part impresa serà la cara on hi ha el paper, NO la del plàstic!

Ara s'ha de tallar amb molta cura, perquè no perdem cap detall del perfil.




Un cop retallat, s'enganxa amb molta cura al llenç. Tenint en compte de col·locar-lo el més recte possible...ejem, aquest serà un consellet que m'aplicaré la propera vegada que el faci!





Ara ja es pot  pintar tot, tot amb pintura acrílica. La Ona va escollir el lila i es va posar mans a la feina amb el rodet. Després vam seguir amb el pinzell. Quan no va voler seguir més, jo vaig continuar tapant bé tot el blanc. Li vaig deixar el final perquè ella seguís, i amb molta traça ho vam acabar entre les dues.



Quan ja està sec, es treu amb molt de compte l'aeronix i....


i....vualà!! Màgia!! Ja tenim aquest genial retrat!!
I lo bo del cas és que la Ona s'ha reconegut dient "sóc jo, sóc jo!!"


A mi, personalment m'encanta!! Queda molt xulo i a més és força original. A més, té l'al·licient que es pot fer una altre cop quan hagi passat temps, per veure els canvis i com van creixent.