Es mostren els missatges amb l'etiqueta de comentaris autonomia. Mostrar tots els missatges
Es mostren els missatges amb l'etiqueta de comentaris autonomia. Mostrar tots els missatges

dilluns, 21 de gener del 2013

Obrim panys



Aquest ha sigut un dels regals d'aniversari.
Un plafó de fusta amb tot un kit de panys diversos per practicar l'obrir i el tancar, l'enroscar i el desenroscar. Unes activitats molt montessorianes relacionades amb la vida pràctica (i bé, d'aquesta manera si és capaç d'obrir qualsevol pany amb les claus...ja caldrà que anem amb compte! jeje





Per aprofitar una mica l'espai i que tingui més interés  a manipular els panys, hem fet tres finestretes, que quan s'obren es poden posar i/o treure fotografies de la família, a més, de col·locar els noms dels que hagui escollit (així fem una mica de lectura global dels noms).



El plafó està penjat a la porta, a la seva alçada... per aconseguir-ho hem fet un parell de forats als laterals, hi hem passat una corda  i l'hem penjat amb uns penjadors metàl·lics que es col·loquen a la part de sobre de la porta (i així no s'ha de fer forats per clavar-los, comprats als xinos) i a més hem posat una mica de "blutac"per subjectar bé la fusta pel darrera i no es mogui mentres està jugant amb ell.

La veritat que s'hi passa moltes estonetes practicant e intentant obrir els panys, el de la clau encara se li resisteix, li costa girar...i no veguis com es posa...dels nervis!!. Ara, estic segura, que amb lo persistent que és, acabarà obrint-lo el dia menys pensat.

divendres, 18 de gener del 2013

Practiquem amb les pinces metàliques



Des de fa uns mesets que ja hem començat a fer servir les pinces metàl·liques.
La primera vegada li va costar una mica fer-les servir, tenia problemes en coordinar el moviment d'obrir i tancar i fer la pressió adequada, com que li costava doncs no "se les mirava massa".
De tant en quant les agafava per agafar els menjars de plàstic de la cuineta però encara no tenia massa èxit, se li escapaven o se li queien...frustració al canto..

Però un dia, tot emocionada va venir amb un pompó agafat i sense caure-se'li.
Així que em vam ajuntar uns quants i va estar practicant una estoneta, a mi em va encantar el progrés i veure-la a ella tant contenta portant pompons d'una banda a l'altre sense que se li caigués cap!





Inclús ara és capaç d'agafar qualsevol cosa (que sigui del tamany adequat,clar) sense problemes..

M'agrada el veure com ella mateixa és qui s'ha anat auto regulant en aquest procés, ho ha anat intentant  (potser de manera inconscient), ha sigut perseverant i al final ho ha aconseguit. Són com aquests petits reptes que no pots deixar de banda fins que  ho fas bé.

Suposo que així son els nens petits, parteixen de zero i segurament ells són els que perceben quan estan preparats per fer les coses. Són ells els que marquen i ens marquen el ritme...nosaltres només hem de respectar el seu ritme, el seu temps, acompanyar-los en tots els nous aprenentatges i assoliments, gaudir amb ells de tots els èxits i aprendre dels fracassos...

dissabte, 2 de juny del 2012

Activitats d'aprenentatge



És un tapís de feltre on hi ha cosides diferentes activitats que ha de fer el nen relacionades amb la vida pràctica (com deia Montessori).

Són activitats reals, on el nen pot aprendre a resoldre els obstacles que li surgeixen en aquestes petites tasques habituals per anar millorant la seva autonomia.
Es tracta d'aprendre l'acció d'obrir i tancar mitjançant diferents elements.

El nostre està format per: cremalleres (posades tant en horitzontal com en vertical perquè el moviment que s'ha de fer és molt diferent), botons de diferents mides, snaps, velcros, civelles, cordar fils.

A la Ona quan li vaig presentar l'activitat, la va mirar encuriosida però tampoc va mostrar massa interés. No és molt motivant per si sola si no hi ha alguna cosa que la pugui fer engrescadora.


 Així que per captar una mica d'interés li vaig amagar coses a dintre, d'aquesta manera el fet d'haver d'obrir per veure què hi havia a dintre resultava molt divertit. Ara si!!


 Va aconseguir obrir cremalleres i velcros sense cap dificultat. Ara bé, els snaps ho podia fer si l'ajudes una mica aguantant-li la roba perquè li resulten una mica forts. En canvi els botons i la civella encara no ho sap fer. Però anirem practicant perquè és important i a més, ho podrà posar en pràctica ben aviat, com per exemple al descordar-se els botons de les jaquetes o pantalons, baixar cremalleres dels abrics o bosses,....




divendres, 18 de maig del 2012

Moqueta a la carta!

Tenim un troç de moqueta negra posada a la porta de l'habitació de la Ona.
Per què? Doncs, la utilitzem com a racó de demandes (de moment), tot i que té molts més usos que aviat farem servir.
De moment, fem demandes de cançons i de contes. Hi ha imatges plastificades de les portades dels 4 llibres favorits en aquests moments i imatges dels referents de les cançons que més li agraden. Al darrera hem posat una mica de velcro. Per tant, sempre estan al seu lloc, les agafa sense dificultats i tornar-les al seu lloc és fàcil ja que sempre es queden enganxades.



Per què l'utilitzem? Qualsevol persona necessita comunicar-se i es frustra si els demés no l'entenen.
La Ona diu algunes paraules amb total significat: aita (papa), ama (mama), teta, aiga (aigua), iatá (ja està), hola, si, no,...i després tot són sorolls i sons que els utilizta per tot. Però ella sempre es fa entendre amb la cara o el cos o senyalant el que vol. Normalment l'entenem però no sempre, llavors es molesta. Normal!!

Li agrada molt les cançons i els contes. Quan comencem a cantar la cançó que ella no vol et diu "iatá" i mou les mans perquè paris...però clar, adivina la cançó que vol!!
I el mateix amb els contes, té una llibreria amb els contes que pot agafar, però els trenca i destroça quan no et dones compte. Per això tenim alguns reservats, posats en una estanteria. Son els que més li agraden.



Per tant, la moqueta és un recurs ideal. Ella va a la foto, l'estira i te la porta o en el cas dels llibres, et porta fins l'estanteria amb la foto i senyala. No s'equivoca, sap perfectament què vol. I quan et porta algo li has de fer cas. Nosaltres a més, li diem verbalment el nom de la imatge que ha agafat perquè ho repeteixi i després a cantar o a llegir!



És un recurs amb moltes opcions: per fer demandes, per explicar contes (estem preparant un, ja veureu!), per treballar el calendari, el temps, el menú, per anticipar activitats, per jugar, per llegir, per fer mates,per fer activitats vàries en vertical....en fi, idees mil!!