Es mostren els missatges amb l'etiqueta de comentaris 2 anys. Mostrar tots els missatges
Es mostren els missatges amb l'etiqueta de comentaris 2 anys. Mostrar tots els missatges
divendres, 6 de setembre del 2013
Motxilla Rojo Ababol
Ja arribat setembre.....i després d'una llarga desconnexió en tots els sentits, intentem tornar-nos a posar en marxa i agafar el ritme...però la veritat és que costa i molt!!
Ja fa molt, molt que em vaig apuntar al CC de Rojo Ababol, que proposava cosir una motxilla amb cremallera pel nou curs que comença ben aviat. I també fa mooolt, moooolt que la tenia acabada però no trobava el moment i sincerament, em feia molta mandra posar-me davant de l'ordinador a penjar la entrada i preparar les fotos i tot això. Però ...d'avui no passa!!
La proposta que ens feia Rojo Ababol era fer una motxilla amb vinil o hule. Però remenant i buscant per la majoria dels xinos de la ciutat, no trobava res que m'agradés i tampoc volia comprar tela plastificada per Internet, així que vaig fer servir tela que tenia per casa (de l'Ikea, of course i groixudeta, tipus loneta,que vam estar pintant molt entretingudament amb retoladors especials per tèxtil).
I apa, seguint les instruccions super clares del tutorial...la vaig tenir enllestida ben ràpid. És fàcil de fer. L'únic que no queda tan rígida com si es fes servir vinil però da el pego!! i el millor, que a la peque li agrada molt i la portaria tota l'estona....normal....si tenim en compte que els colors de les cremalleres,corretges i vivos estan escollits per ella....
Doncs, apa!! Ja està punt per ser estrenada!! Esperem que ens duri tot el curs!!
Etiquetes de comentaris:
2 anys,
cose conmigo,
cosim plegades,
costura
dilluns, 15 de juliol del 2013
Peto PaMpA

Ja fa temps que tenia ganes de cosir aquest peto. He seguit al peu de la lletra el tutorial de Inma i també he utilitzat el seu patró.
Ho tenia pendent per quan arribés el bon temps...però entre que aquest no arribava mai i no trobava una tela que em fes el pes, ho vaig anar demorant.
Ara ja tenim bon temps i també vaig trobar una tela (de lycra) que em va agradar. Ja no hi havien excuses.

El resultat m'agrada molt! Ha sigut ràpid i fàcil de cosir i posat queda la mar de divertit. A més, la lycra té un tacte tant estupendo i agradable que la Ona no diu pas que no a posar-se'l.
Si us agrada aquest tipus de roba, no dubteu en passar-us pel blog de Para mi peque con amor i fer-ne un.
Gràcies Inma per compartir tota aquesta feinada!
dilluns, 8 de juliol del 2013
Classificar i comptar

Estem en un moment en que tot s'ha de comptar.
Així que li he preparat una activitat senzilleta per comptar i a la vegada classificar per colors.
Seguint amb la línia del reciclatge, aquest cop hem fet servir unes peces petites de plàstic que es troben als penjadors de la roba a les botigues, que indiquen les talles.

La primera part consistia en posar les peces per colors, a cada color li pertanyia un espai.


Quan les hem tingut totes col·locades, les hem contat. Com ens agrada!!!
Aquest cop hem posat quantitats diferents a cada espai, per la propera potser fem repetir-ne alguna...

I després li he preparat uns paperets amb els números i els havíem de posar allà on li corresponia.

Aquesta ha sigut la part més difícil ja que no reconeix tots els números (si la grafia o el símbol però no el valor de cadascú, per tant, posaria els números a qualsevol lloc. Per tant, l'he anat ajudant a poc a poc per anar-los posant on tocava.

Quan hem acabat....alegria i satisfacció per haver-ho fet tot!!
Etiquetes de comentaris:
2 anys,
classificar,
contar,
matemàtiques
divendres, 21 de juny del 2013
Pintem bitxets

Ja fa uns dies, vam convertir una tarda plujosa i grisa en una tarda divertida i colorida.
Ens vam dedicar a crear i pintar bitxets. Vam extreure la idea d'aquí.
Els materials que es necessiten són poquets i fàcils d'aconseguir:
- Paper o cartolina
- Pintura (témpera o acrílica)
- Aigua
- Canyetes
- Ulls mòbils autoadhesius
- Pipetes o comptagotes
- Rotulador negre
Posem una miqueta de pintura en potets. Hi avoquem aigua i la barregem bé perquè tingui una textura més líquida i sigui més fàcil de desplaçar-se pel paper.
Omplim el comptagotes amb la pintura i l'avoquem al paper.

Ara toca utilitzar la canyeta, fent una bona bufada...i així aconseguim que la pintura es desplaci i adquireixi formes estranyes que s'assemblen a les taques.

A la Ona li ha costat bastant fer una bufada prou forta amb la canyeta per fer desplaçar la pintura, així que va haver un moment que va deixar-la da banda i volia bufar directament amb la boca, el més aprop possible del paper.

Anem fent taques i bufades de diferents colors, per tot el paper i quan ens cansem ho deixem assecar.
(Jo com ja és habitual, en vaig fer alguna que altre... és molt divertit i a més, tenia el permís i vistiplau de la Ona, jeje!)
Quan està ben sec, col·loquem els ulls (com que són autoadhesius són fàcils de posar i tot el que sigui enganxina sempre és ben rebut en aquesta casa).

Després podem dibuixar la cara o millor dit la boca. En aquest pas, la Ona em deia quin sentiment dibuixar i jo ho plasmava amb el rotulador. Feina en equip amb les idees ben clares!

Apa! ja tenim tota una colla de bitxets ben divertida, que no ens cansem de mirar sempre que passem pel davant!! són simpàtics, oi?? almenys a nosaltres ens fan molta gràcia!
Pd: A part de passar una estoneta molt divertida, ens ha servit per "treballar" un munt de coses: buf i respiració, coordinació, motricitat fina, colors, sentiments, expressió corporal,....No direu que no és completeta, no??
Ale, a seguir bé!
diumenge, 9 de juny del 2013
Leggings Naii

Fa uns dies Naii proposava fer un Cose Conmigo i es tractava de fer uns leggings.
Com és habitual, em vaig apuntar, no només perquè m'apunto a un bombardeo sinó perquè els leggings per les nenes em sembla una prenda molt útil,còmoda i sobretot, per portar ara i a l'estiu (que per aquestes terres fa fresqueta!!)
Així que, seguint el tutorial i amb les teles adequades, vaig cosir-li un parell. Un és llarg fins als turmells i l'altre més curtet, per sota dels genolls.
La veritat és que no es triga ni dos dies en cosir-los, així que com que són tant fàcils de fer, en cauran més segur!!
Model 1: Ratlles vermelles i grises. Llargs fins els turmells. Tela de samarreta de La Pantigana Shop.

Model 2: LLisos grisos. Curtets, per sota els genolls. Tela de samarreta de La Pantigana Shop

I el més divertit de tot, és que Ona s'està acostumbrant a que li faci fotos de les coses que li he cosit i comença a posar qual modelo professional!!
A aquest ritme, segurament no haurem de comprar roba ni aquest estiu ni part de la tardor que ve!!
(tot i que m'hauré de posar al lio amb samarretes i jerseis per acabar de completar l'armari! jaja)
Mare meva, qui m'hauria dit a mi que seria capaç de cosir tantes coses!!....però una cosa està clara, sense tutorials tant clars i tan ben explicats pas a pas i amb fotos segurament m'haguessin sortit uns xurros ...
Gràcies Naii per aquests Cose Conmigo que organitzes i pels tutorials que fas!! Perquè sempre fas que tot sigui fàcil i possible!! Sempre és un plaer!
diumenge, 2 de juny del 2013
Pantaló 123 ( by Naii )
Fa unes setmanes Naii va demanar testers per cosir i provar un nou pantaló que havia creat.(Per qui encara no conegui el seu blog, ja s'hi pot passar ràpidament clicant aquí, Diario de Naii, i fer-li una ullada perquè cus unes coses fantàstiques, té tutorials increïbles i pots comprar patrons de peces de roba que segur que utilitzaries moltíssim)
Em vaig apuntar i em va escollir entre vàries altres. Cadascuna era encarregada de cosir una talla concreta, jo faria la talla 2-3 anys.
El compromís era tenir cosit un pantaló per el dia d'avui.
Estava molt contenta per ser una de les seleccionades però a la vegada molt nerviosa perquè volia fer-ho bé i estar a l'altura del què se'm demanava.
Es poden fer tres models diferents amb el patró que ens proporciona, tot i que, sempre es poden fer altres modificacions i personalitzar-lo.
Vaig començar fent el model 3. Gràcies al patró i al super tutorial vaig poder seguir les instruccions sense cap problema, tot estava claríssim i acompanyat amb fotografies.
Aquí teniu el resultat:

He utilitzat tela de dessuadora (o de sudadera) verda, comprada a la Pantigana Shop.
Vaig canviar una mica el patró, posant cintura i punys. Resulta més còmode i m'agrada més que no pas posant una goma elàstica. La tela és tubular elàstica també de La Pantigana Shop.
El detall de les ratlles de colors de la butxaca, és d'un retall que em sobrava d'uns pantalons meus que van ser reciclats i reconvertits en un pantaló per la Ona (un altre dia ja us els ensenyaré).
Oi que tenen pinta de còmodes?? Doncs si, ho són....sinó pregunteu-li a ella...que està encantadíssima!!

Per aquest motiu....vaig decidir fer-ne un altre, aquest cop vaig escollir el model 2.

També està fet amb tela de dessuadora de la Pantigana Shop.
La butxaca i els punys estan fets amb retalls d'una samarreta de floretes (per donar-li un toquecillo primaveral?).
La cintura amb tela tubular de la Pantigana Shop.
Aquest model combina dos colors i queda la mar de resultón, no??

La peque està encantada i jo també.
Estic convençuda que en farem més, ja que l'any que ve en necessitarem bastants....així que, em sembla que passarem una mica d'anar de compres...
Moltes gràcies Naii per comptar amb nosaltres, ha sigut un plaer!!
I a les que estiguin interessades en comprar el patró, ben aviat estarà a la venta a la seva ShopNaii
Bon diumenge!!
diumenge, 26 de maig del 2013
Relacionant número i quantitat

El memoritzar una sèrie numèrica és relativament fàcil, que s'ha aprés de manera gairebé mecànica a força d'anar repetint els números.
El reconèixer els números, (jo almenys parlo pel nostre cas,e?) també és fàcil, perquè podríem parlar d'una memòria visual o d'associar un número (referint-nos al símbol, la forma) amb un nom.
Però saber el valor numèric que té un número em sembla molt complexe, difícil d'entendre i (per segons quines edats...en el nostre cas, la peque no ha fet encara els 2 anys i mig) difícil de veure el concepte de quantitat.
És cert que el concepte de "1" i "2" i "molts", la Ona el té clar. Però a part d'això res, i suposo que encara és massa aviat per comprendre-ho, però nosaltres ens hem anat endinsant en aquest món tant complex, fent-ho d'una manera molt visual, perquè entengui que no es el mateix "1" que "5", per exemple...
(Si hi ha algun expert en la matèria que m'hagui de corregir, si us plau, que ho faci...estaré molt agraïda....
i si hi ha algú que saps altres activitats, estratègies o maneres de plantejar-ho....també estaré encantada de saber-ne més.... )
Doncs, seguim....això vam fer nosaltres: Vam preparar una cartolina amb dues columnes i cinc files.
A la primera columna escrivim els números i a la segona, dibuixem la silueta o contorn d'uns animals (les quantitats corresponents al número que li correspon).

L'activitat en si, és molt senzilla. Es tracta de reconèixer la silueta, buscar l'enganxina corresponent i col·locar-la al lloc.
De manera visual, hem intentat que la Ona es doni compte que a cada número li correspon una quantitat, un valor i que cadascú té el seu.

A més, ens hem fixat per reconèixer el contorn i endevinar de quin animal es tractava. I això, l'engrescava per voler saber si dintre del pot n'hi havien més d'iguals o no i després fixant-se si hi havien siluetes encara sense posar la seva enganxina.

La Ona s'ho ha passat molt bé....pensava que potser s'agoviaria i la deixaria a mitges, però no...les enganxines sempre són un interès molt potent i resulta que el fet de contar amb el dit la fila, també li ha resultat molt motivant.
Bon diumenge!!
Etiquetes de comentaris:
2 anys,
activitats,
matemàtiques,
motricitat fina,
números
divendres, 10 de maig del 2013
Estenem lletres...

Ja fa temps que la Ona té unes ganes tremendes per ajudar-me a estendre la roba, però a mi no em fa massa gràcia deixar-la perquè allà on estenem és una mica perillós per ella i tampoc tenim el típic estenedor per fer-ho dintre de casa.
Total, que veient la insistència...ens vam muntar un tenderete amb unes cordes i cadires perquè pogués estendre tan a gust i jo estar tranquil·la.
Encara que en comptes de roba vam utilitzar lletres pintades sobre retalls de roba (aquí tenim una altra activitat amb elles). Aquesta idea ens la va proposar Camino del blog Caminem Plegats i em va venir de conya!.
Teníem algunes lletres pel terra, jo li deia una i ella la buscava i després l'estenia.

Ens va servir com una bona tasca per fer servir les pinces, perquè costa una mica. No el fet d'obrir-les sinó coordinar vàries accions a la vegada, és a dir, mantenir la pinça oberta, aguantar la roba amb l'altra mà perquè no caigui, posar la pinça perquè quedi ben subjectada la roba.

Va demanar ajuda al principi perquè se li queia la roba al anar a posar la pinça, però després d'explicar-li ja em deia que "jo sola, ama; jo sola"...ok! tu sola!

I així va estar una bona estona, estenent unes quantes lletres, fins i tot, va voler provar amb la mà esquerra i ja es va complicar la història....

Veient que li costava va tornar a fer-ho amb la dreta fins que va decidir que ja n'hi havia prou d'estendre....molt bé! doncs fins aquí. Recollim i un altre dia més!
Li ha agradat la tasca i a mi l'activitat....molt completa on hem treballat la vida pràctica, la lectura,la motricitat fina, la coordinació òculo-manual, la pinça....què més es pot demanar?
Doncs...que passeu un Bon Cap de Setmana!!
Etiquetes de comentaris:
2 anys,
aprenentatges,
pinça,
vida pràctica
diumenge, 28 d’abril del 2013
Llenç (lienzo) personalitzat

Vaig veure aquesta activitat aquí i no em vaig poder resistir a fer-la amb la peque. És molt senzilla però l'efecte que té, val la pena, de veritat!
Es necessiten pocs materials:
- càmera de fotos
- impressora
- paper aironfix
- pintura acrílica
- llenç o lienzo
- estisores, pinzells, rodets,...
El primer pas és "intentar" fer una foto amb el protagonista de perfil....dic intentar perquè si ja és difícil fer una foto als petits sense que es moguin...imagineu-vos fer una foto de perfil!! És gairebé missió impossible però després de noséquantesmil fotos, vam aconseguir un prou bona que quedés ben definit el perfil.
Un cop tenim la foto, la passem a l'ordinador i la imprimim...però...atenció!! la imprimirem directament al paper aeronfix sobretot tenint en compte que la part impresa serà la cara on hi ha el paper, NO la del plàstic!
Ara s'ha de tallar amb molta cura, perquè no perdem cap detall del perfil.

Un cop retallat, s'enganxa amb molta cura al llenç. Tenint en compte de col·locar-lo el més recte possible...ejem, aquest serà un consellet que m'aplicaré la propera vegada que el faci!

Ara ja es pot pintar tot, tot amb pintura acrílica. La Ona va escollir el lila i es va posar mans a la feina amb el rodet. Després vam seguir amb el pinzell. Quan no va voler seguir més, jo vaig continuar tapant bé tot el blanc. Li vaig deixar el final perquè ella seguís, i amb molta traça ho vam acabar entre les dues.

Quan ja està sec, es treu amb molt de compte l'aeronix i....

i....vualà!! Màgia!! Ja tenim aquest genial retrat!!
I lo bo del cas és que la Ona s'ha reconegut dient "sóc jo, sóc jo!!"

A mi, personalment m'encanta!! Queda molt xulo i a més és força original. A més, té l'al·licient que es pot fer una altre cop quan hagi passat temps, per veure els canvis i com van creixent.
Etiquetes de comentaris:
2 anys,
manualitats,
pintura,
retrat
dimarts, 23 d’abril del 2013
Sant Jordi 2013

Aquest any no podia ser menys, així que la Ona ha fet unes roses fantàstiques a mà -i mai més ben dit- (fetes amb antelació perquè arribin als seus destinataris a temps....o això esperem...)
Aquesta rosa és molt fàcil de fer...els més peques ho podran fer completament sols!
- Primer ens pintem la mà ben embetumada (nosaltres ho hem fet amb pintura de dits)
- Després posem la mà a sobre del full o cartolina i premem fort sense moure-la.
- Aixequem la mà a poc a poc.

Ja tenim una part de la flor feta!
Ens posem a fer unes quantes roses....treball en cadena...ja sabeu! Què hem d'enviar-ne unes quantes!!
Un cop estan seques, tallem el contorn (aquí ja entro jo!)
Necessitem ara fer la tija... Teníem vàries opcions: bastonets/depressors pintats de verd, palletes/canyetes, pals de fusta del joc Micado, neteja pipes. Després de donar-li voltes ens vam decidir pels pals del Micado.
Vam comptar les roses que teníem preparades i vam buscar el mateix nombre de pals.
Amb silicona calenta els vam enganxar pel darrera (amb molt de compte de no cremar-nos!)

Molt bé ja gairebé està acabada!!
Només ens falta un detallet per decorar-la una mica més....com que no tenim cinta...preparem unes etiquetetes amb la troqueladora, després els hi fem un foradet i amb paciència i precisió passem una cinta que lligarem a la tija (menys mal que tinc una gran ajudanta!!!...encara que l'ajuda va durar poquet..jeje)


Ara si, ja estan llestes!!
A punt i preparades per fer un llarg viatge i arribar (esperem) a temps!! (i també esperem que arribin senceres!!)
Feliç Diada de Sant Jordi per tothom!!
Etiquetes de comentaris:
2 anys,
manualitats,
plàstica,
rosa,
sant jordi
dimecres, 17 d’abril del 2013
Bombolles de colors....

L'altre dia que vam anar a la biblioteca (parada obligada quan passem pel davant....que és força sovint!!), vam sortir carregades amb uns quants contes, entre ells aquest "El fabricante de humo" de Carambuco Ediciones (per qui no coneix aquesta editorial, a part d'oferir uns contes amb unes histories genials, també estan pensats per accedir a la comunitat sorda ja que els texts estan acompanyats per LSE (és a dir, pels símbols de la llengua de signes castellana) i porten un DVD per seguir la història animada.
Bé, a part de què la història és divertida vam pensar donar-li una sortida extra i fer una activitat relacionada amb el conte.
Així que ens vam preparar per fer bombolles de colors....i fer que era el fum de colors que surt al conte.
No té massa secret: posar colorant alimentari a la barreja de sabó i aigua.
Teníem paper al terra i fèiem les bombolles a sobre,per tant, al petar, quedava l'esfera o contorn marcat al paper.

En principi semblava que aniria molt bé, estava encantada i anava decidida a fer moltes moltíssimes bombolles...però es va cansar ràpid, encara no és massa hàbil fent-ne i a més, si les bombolles no eren prou grosses no es marcaven al paper. Així que al cap d'uns 15 minutets ja va voler plegar....

A vegades hi ha coses que penses que seran un èxit assegurat i al final resulta que no....però potser més endavant ho tornem a provar, quan millorem la nostra tècnica (tot i que s'ha de dir, que no hi ha res més divertit que fer bombolles, això si, a l'aire lliure..perquè veure-les volar és de lo més màgic...
PD: Ara que la Ona ha tornat a veure les fotos em diu: "quan ho tornarem a provar??"... doncs, veient que "sembla" que torna a tenir interès, suposo que no trigarem gaire!!
Etiquetes de comentaris:
2 anys,
activitats,
bombolles,
colors,
contes
Subscriure's a:
Comentaris (Atom)



