dissabte, 29 de desembre de 2012

Regals costurils per Nadal




Aquest nadal ens vam proposar regalar coses fetes per nosaltres.

Així que de moment ensenyo els petits detalls que he fet amb la màquina de cosir.

Alguns ja han arribat als seus destins i d'altres encara no ... tots estan fets amb la millor intenció i carinyo, així que espero que causin aquesta intenció i que els utilitzin molt, molt, molt...

Un altre dia posaré tutorial d'alguna de les coses per si algú s'anima algun dia a fer-ho.


Aixxx, cada cop li estic agafant més gust a les coses fetes a casa...llàstima que no tinc massa temps, però em part millor perquè sinó seria una bogeria....

diumenge, 23 de desembre de 2012

Netejapipes a l'escorredora



La veritat és que mai se m'havia ocorregut aquesta idea fins que la vaig veure al blog de Para mi peque con amor.
Ja fa uns quants mesos ho vam provar de fer però no va resultar...a la Ona no li va atreure gens ni mica l'activitat i va passar olímipcament de posar els neteja pipes (ni les palletes) als foradets. Ho vaig deixar córrer: Potser no era el dia o no era simplement del seu interès.

L'altre dia hi vaig tornar a pensar perquè els neteja pipes estaven escampats pel terra. Li vaig tornar a oferir tots els elements i aquest cop si, es va animar a fer-ho.
va estar concentrada, buscant i provant quina era la manera més adequada d'agafar el neteja pipes per posar-lo amb èxit a dins el forat.


Això si,quan va agafar el truquillo, va anar ràpida a posar-los tots i ràpida en tornar-los a treure. I va ser molt ràpida també en fer-me entendre que ja no volia seguir més.



Ja he captat el missatge, per tant, segurament no la tornaré a empipar més amb aquesta idea...o si?? potser d'aquí a uns quants mesos? a veure amb que em sorprèn!


Vinga,  Bon Nadal a tothoooooom!!

dijous, 20 de desembre de 2012

Pintura amb globus

"Pinta, Pinta" em diu la Ona, sembla que té ganes de pintar una estona. Així que ens posem "manos a la obra", ens preparem amb les bates i se'm ocorre fer una activitat que havia vist per Internet (no recordo en quin blog) on pintaven amb globus una mica inflats.
Com que tenim els materials (pintura, globus i cartolina) ens engresquem a provar.
La Ona s'encarrega d'escollir els colors. Sembla que està una mica passional i plena d'energia...escull el vermell i després el groc....




Comencem amb l'activitat. Això de pintar amb el globus li resulta estrany però a la vegada divertit.
Es tracta d'anar picant sobre el paper i en funció de la força que facis al apretar queda una circumferència més gran o més petita amb un efecte molt curiós.



Quan vaig veure aquesta activitat quedaven les rodones separades les unes de les altres i amb el efecte molt nítid. Però clar, a una nena petita no li pots dir que no piqui tant perquè t'interessa veure "l'efecte", (a veure si que li pots dir, però penso que encara no ho entendrà i potser no és el seu interès ), la finalitat no és aquesta sinó que gaudeixi amb el moment i l'activitat.



Com que s'ho ha passat molt bé i és alguna cosa que es prepara molt ràpidament. Vaig pensar que ho podríem repetir un altre dia, fent la postal de nadal per enviar a  la família. Així que vam buscar cartolina blava i pintura blanca (per simular la neu i l'hivern) i ens vam posar a estampar.



Per donar-li un toc més nadalenc, li vam posar per sobre la pintura encara molla, una mica de purpurina.



Un cop sec, la dobleguem per la meitat, posem un escrit desitjant bon nadal i unes firmes de tots nosaltres i tenim una postal la mar de rebonica i feta per la Ona amb tot el seu carinyo. Què més es pot demanar???....Doncs, que arribin a temps!!!jajaja

divendres, 14 de desembre de 2012

Graaaan ...Petitaaaa



 Doncs això, que ja fa uns quants mesos que la Ona es va començar a fixar amb el tamany de les coses, tot era gran o petit. Va començar amb els cereals per esmorzar, agafant un de minúscul i dient "petitaaaa" i agafant un altre i dient "graaaan".

Això va ser l'inici...a partir d'aquí tot el que veu, diu el nom i també  l'adjectiu que li planta al darrera.
És inceïble, però sense adonar-se està fent matemàtiques, classificant pel tamany, el volum i a més, esta ampliant les seves frases, omplint-la de riquesa verbal. Tot és un aprenentatge constant.

Total, que veient lo motivada que estava, vaig preparar-li una fulla amb cercles grans i petits i de colors.
Li vaig posar en un recipient uns ossets de colors grans i petits (els colors dels ossets coincideixen amb els dels cercles,és clar). D'aquesta manera treballem el concepte de gran - petit i a més, seguim aprenent els colors.

El primer intent de fer l'activitat va ser un èxit total, la va fer ràpidament molt concentrada, posant cada un dels ossets en els cercles. Al principi els va començar a posar drets però al poc, els va anar tombant (perquè em va explicar que estaven dormint....aaahhh) i si us fixeu en la foto, ho va posar perfectament per tamanys però no per colors. La vaig deixar fer i quan va acabar li vaig comentar  però no ho va voler canviar i així es van quedar.



Un altre dia tornem a fer l'activitat, comença a posar els ossets, quan de sobte no sé perquè ni què estaria pensant ella, però a la seva manera em diu que els ossets han de dinar. Així que s'aixeca, va a buscar unes cassoles i apa, a donar el dinar als ossets, cap aquí cap allà, fent trasvassaments, joc simbòlic a tope..i jo només mirant, la deixo fer....com em sorprèn cada dia!


Quan els ossets estan tips, (suposo) torna a seguir amb l'activitat, els torna a posar tombats (tenen son em diu.....normal, després de menjar tant, sol passar que entra mandreta!! jeje) i apa, tots a dormir, ara si, tots al seu llit, coincidint tamany i color! Molt bé!!


Suposo que aquest conceptes els té molt clars i m'encanta com amb el seu joc imaginari ha dut a terme l'activitat. Em meravello d'aquestes petites ments que d'una activitat que pot ser ràpida i senzilla, creen el seu propi joc, la seva pròpia història sense oblidar quin és l'objectiu. No paren de demostrar-nos lo espavilats i creatius que són, ja de tant petits!

dimarts, 11 de desembre de 2012

Cobertor per a portabebés





Ja fa uns dies Dawn del blog Mi Rincón de Mariposas, va proposar un Cose Conmigo on hi havia dues opcions a escollir. La més votada va ser aquest cobertor per portabebés i a les que ens vam apuntar ens va enviar els patrons per correu. Us deixo l'enllaç a la seva entrada on hi ha també un dibuix amb les mides i el tutorial que hem anat seguint  (per si algú s'anima afer-ne un)

Doncs, aquí està el resultat del nostre cobertor. He seguit al peu de la lletra el tutorial. Es segueix molt bé perquè està molt ben explicat i amb fotos i a més és molt fàcil de fer, no té massa dificultat.

He utilitzat una manta polar de color lila de Ikea (d'aquestes baratetes...) i retalls de roba que tenia per casa per fer les aplicacions de la butxaca.

Sobre les aplicacions...són en honor a la Ona perquè està encandilada amb el Bubu. Qui és el Bubu???
Doncs és aquest conillet que senyala la lluna. És el protagonista d'el conte "Pequeña Luna" de l'editorial Kalandraka. I a ella li encanta aquest conte! I també li encanta la lluna  i buscar-la cada nit pel cel i els conills...sempre que veu un conill diu "bubu".



Així que hem vaig engrescar i li vaig plasmar la lluna i a en Bubu al cobertor.
Quan l'ha vist s'ha emocionat tant!! ...aix....estàvem les dues encantades...

Segur que li donarem molt ús, perquè aquí fa rasquilla i serà una opció molt útil quan anem amb la motxilla tant pel carrer com per la muntanya. Ah i també és compatible amb el cotxet, així que ideal!!

Gràcies Dawn per aquest magnific tutorial  i per compartir la idea!!

diumenge, 9 de desembre de 2012

Codony ( o membrillo) fet a casa ...amb la panificadora



 L'altre dia vam fer codony (o membrillo) a la panificadora.
És un postre que és molt fàcil i ràpid de fer. I s'ha d'aprofitar que encara és temporada de codony (la fruita) per fer-ne. Es pot menjar amb pa (per esmorzar o per berenar) o amb formatge (aquí és típic com a postre, i la combinació i contrast del dolç amb el formatge és una passada de bo!)

Ingredients:
- 500 gr. de codony (la fruita, sembla una llimona però més gran i llisa)
- 500 gr. de sucre de canya o integral
- 1/2 suc de llimona

Preparació per fer-ho amb panificadora:

1) Pelar el codony, treure els pinyols de dintre i tallar a trossos o a daus.
2) Avocar-ho a dins la panificadora, juntament amb el suc de mitja llimona  i els 500 gr. de sucre de canya.
3) Posar el programa de la panificadora per fer melmelada.
4) Quan ha acabat el temps, triturar-ho amb la batedora.
5) Posar-ho dins d'un motlle (millor si és rectangular,així després es pot tallar millor les porcions) i deixar-ho refredar perquè quedi una textura compacte.
6) Es pot guardar a la nevera per la seva millor conservació
7) Llest per menjar!!



 


 Bon profit!!




divendres, 7 de desembre de 2012

Pintem amb palets de les orelles


Aquesta activitat la vaig veure fa temps en alguns blogs i em va semblar bastant interessant per fer-la nosaltres també a casa.

La veritat és que es necessita poc material: pintures, palets per netejar les orelles (bastonets) i fulls.
Cada palet té la seva pintura corresponent.


Es tracta de fer puntets repartits per tot el full. En funció de l'edat ( i de la paciència també) del nen, els punts seran punts o començaran sent punts i acabaran sent ratlles i gargots...ja ja. (Aquest ha sigut el nostre cas!)



L'Ona ha estat una estona curta puntejant. Al principi super concentrada, medint la seva força i el seu moviment per aconseguir fer els puntets. Però després s'ha anat cansant de tanta precisió i suposo que també tota una temptació inevitable i acabava el punt fent ratlles. Normal!!

Una estona d'atenció, de concentració, d'art, de creació i d'imaginació....com ens agraden aquests moments...!!!

dilluns, 3 de desembre de 2012

Construccions



A la majoria dels nens els encanta els jocs de construccions, fer torres altes i després tombar-les, per exemple, és una de les parts més emocionants...

Doncs a la Ona, em sembla que aquest joc no l'engresca massa per no dir que no li crida gens l'atenció.

Però a vegades de manera insistent (per part meva, clar) provem de passar una estona (o minuts) jugant una mica. La veritat és que és una mica frustrant, però si no hi ha interès...no hi ha joc...

Total, que des de fa un temps que li encanten els clics o playmobils, si passa estona amb els ninotets portant-los per tot arreu, canviant-lis els barrets i els cabells, fent-los seure...

Així que he tornat a provar de jugar a les construccions però aquest cop utilitzant els clics....i bingo!! hem fet tres petites torres...o millor dit tres cases, cada una per un dels ninos...hem estat molta, molta estona, posant i traient peces, pensant com podien estar els ninos còmodes, fent-los saltar des de les altures (és que ara estem tot el dia saltant o millor dit, intentant saltar i aconseguir ella sola aixecar-se uns centímetres).



Això d'insistir per jugar no m'agrada gens, penso que ells saben prou bé el que els agrada i el que no.
O pel què estant preparats per jugar i per quines altres coses no. Tot té el seu moment, suposo.
Però també hi ha vegades que m'agrada intentar buscar algun al·licient o la pròpia atenció sobre alguna cosa que no els atreu. Buscar quins elements poden ser motivadors per engrescar al nen a provar. Si amb tot això, no ho aconsegueixo, ho deixo estar...el temps dirà. Ara, si ho aconsegueixo, em sento contenta i a més, passem una bona estona jugant, imaginant, compartint moments. M'agrada.