Construccions

A la majoria dels nens els encanta els jocs de construccions, fer torres altes i després tombar-les, per exemple, és una de les parts més emocionants...

Doncs a la Ona, em sembla que aquest joc no l'engresca massa per no dir que no li crida gens l'atenció.

Però a vegades de manera insistent (per part meva, clar) provem de passar una estona (o minuts) jugant una mica. La veritat és que és una mica frustrant, però si no hi ha interès...no hi ha joc...

Total, que des de fa un temps que li encanten els clics o playmobils, si passa estona amb els ninotets portant-los per tot arreu, canviant-lis els barrets i els cabells, fent-los seure...

Així que he tornat a provar de jugar a les construccions però aquest cop utilitzant els clics....i bingo!! hem fet tres petites torres...o millor dit tres cases, cada una per un dels ninos...hem estat molta, molta estona, posant i traient peces, pensant com podien estar els ninos còmodes, fent-los saltar des de les altures (és que ara estem tot el dia saltant o millor dit, intentant saltar i aconseguir ella sola aixecar-se uns centímetres).

Això d'insistir per jugar no m'agrada gens, penso que ells saben prou bé el que els agrada i el que no.
O pel què estant preparats per jugar i per quines altres coses no. Tot té el seu moment, suposo.
Però també hi ha vegades que m'agrada intentar buscar algun al·licient o la pròpia atenció sobre alguna cosa que no els atreu. Buscar quins elements poden ser motivadors per engrescar al nen a provar. Si amb tot això, no ho aconsegueixo, ho deixo estar...el temps dirà. Ara, si ho aconsegueixo, em sento contenta i a més, passem una bona estona jugant, imaginant, compartint moments. M'agrada.