dimarts, 16 d’octubre de 2012

Peixets de colors



Ja fa un temps que vaig fer uns peixos de colors, en paper de color i plastificats, en un principi eren per fer el típic joc de pesca.
Però després vaig canviar d'opinió i els vaig reservar per fer altres activitats de classificació.

Els utilitzem de tant en quant i l'objectiu és molt senzill. Posar cada peix a la seva peixera corresponent.



Quan hi juguem, a vegades fem una mica de "teatrillo" per fer-lo més motivador. Perquè no sempre els posa al seu lloc corresponent.
Si ho fa ella sola, ho fa ràpid i sense parar massa atenció, per tant, els peixos els col·loca on vol (tot i que sap perfectament on han d'anar), per tant, alguns els posa bé i d'altres no.

Si juguem juntes, en canvi, ho fa molt bé. Ens anem tornant, llavors està com més atenta amb el què fem i s'hi fixa més. Fins i tot, em prova agafant un peix i fent que el posa malament dient  "aquí si?? no, nooo,...aquí!! Siiii!!"



En aquests moments m'entren els dubtes, haig d'estar jugant amb ella? o és suficient nomes la meva presència?  L'hi he de dir quan no ho ha fet bé o millor que se'n doni compte ella? (que no sol passar, la veritat...)
És necessari que jo jugui amb ella o això condiciona el seu aprenentage?
Si sola ho fa ràpid i sense prestar massa atenció, és perquè no li motiva el suficient? en canvi fer-ho amb mi, si?

A mi m'agrada estar i jugar amb ella, però no sé si és el millor perquè penso que potser puc condicionar les seves actuacions o decisions. ja que a vegades m'he de mossegar la llengua i deixar que sigui ella la que faci. però em costa molt i òbviament de tant en quant obro la boca per dir-li on ho ha de posar.

En fi, super difícil però penso que és petita encara per exigir-li massa, que ella marca el ritme i amb qui vol fer les coses, que està aprenent i que deu ni do el què fa! i que per tenir èxit s'ho ha de passar bé, sinó malament!

2 comentaris:

  1. Hola Estel

    Jo crec que depén dels objectius que vulguis que tingui el joc, és a dir, si vols que ho aprengui ella tota sola, si vols gaudir amb ella del moment plegades, si vols que posi el peixos a la peixera o bé, aprofitant que els posa en una d'un altre color inventar-te uns història, com que el peix vermell va a casa del blau a buscar-lo per jugar i no hi és ....
    Quan ho fa sola igual s'està muntant una història d'aquestes que tu no pots saber obviament perquè no te la diu, igual està contrastant colors, fent una trajectòria amb els peixos d'un lloc a l'altre ...

    Jo crec que és qüestió de gaudir molt totes dues, així potenciaràs que ella s'ho passi bé aprenent al teu costat, agafi confiança en ella mateixa i vagi avançant soleta. Almenys jo m'ho plantejo així amb el David. A més , tal i com tu dius, encara és petita.

    Vaja , és només la meva opinió, eh?
    Les peixeres són una cucadeta !!

    Petonets guapa !

    ResponElimina
  2. Doncs si, encara que a vegades fas coses amb unes idees clares (d'adult, potser) i veus que "se't desmonten" perquè ells tenen una altra visió, t'entren dubtes, plantejaments de com ho fas i si ho fas bé o no.
    Però de moment, és un aprenentatge lúdic o un joc amb aprenentatges, segons ens ho mirem,no?
    Així que gaudirem al màxim de tot el que fem, perquè ella apren però jo també!

    muxets i merci pel comentari

    per cert, les peixeres són d'interné!! jeje

    ResponElimina

Deixa el teu comentari