dimecres, 6 de juny de 2012

El camaleó Arc de Sant Martí



El camaleó Arc de Sant Martí és un dels contes favorits de la Ona.
Ens demana que li expliquem cada dos per tres.

Així que vam pensar representar el conte a la moqueta, seria una manera interactiva d'explicar'l-ho, ella podria mirar, escoltar i també treure i posar personatges, elements,...
A més, l'Ona va fer molts dels fondos dels personatges que apareixen, ja us ho ensenyarem més endavant...

" El Leo és un camaleó que li agrada molt canvair de color, però el que més li agarda és jugar amb la seva amiga Amelie. L'Amelie s'ha amagat i el Leo surt a buscar-la.
"Amelie, on ets?? on t'has amagat? que estàs amagada darrera de la herba??"
O no, és una serp!!!  Ràpid Leo has de canviar de color abans que la serp et vegi!! "


Des del primer moment l'Ona ja s'ha aixecat i ha volgut formar part del conte. Clar que si!! Posa on vulguis al Leo!!


" En Leo segeix buscant a l'Amelie. Amelie, on ets?? on t'has amagat?? no estaràs darrera d'aquesta gran roca?? noo, no és l'Amelie, és un llop. Ràpid, Leo has de canviar de color abans que el llop no t'atrapi!!
Bé, l'has despistat!! "

L'Ona s'ha animat a treure el llop de darrera la roca

" Després s'apropa a un llac. Amelie, on ets?? on t'as amagat?? que estàs a dintre l'aigua?? i quan s'apropa...aiiii és un cocodril!! Leo,canvia de color!! has d'evitar que el cocodril t'atrapi!! Ufff  no t'ha vist!!Molt bé Leo!! "


" El Leo es comença a posar trist perquè no la troba.
Amelie, on ets?? perquè no surts?? que vull jugar amb tu i ets la meva amiga i t'estimo molt!!
L'Amelie estava amagada entre unes flors i al sentir aquelles paraules tant boniques es va posar vermeeella i el Leo per fi la va veure!


 Amelie, estàs aquí!! Anem a jugar? Jugarem al joc de l'arc de sant martí. Qui canviï de color més ràpid guanya.
I els dos camaleons van passar hores i hores canviant de color....


Que ve s'ho passen el camaleons i que ve s'ho passa la Ona escoltant el conte i ara més, clar!!



1 comentari:

  1. Quin joc tan bonic i que ràpid ho capta la Ona, tan petita i tan aixerida, Estel m'he ficsat en la foto de la Ona de unes herbes verdes, té a la ma alguna cosa, donç, el gesto es teu.
    Molt xulo els tubs de cartró, vigila no es posi a la boca les caniques.
    Molts petons
    Avia Teresa

    ResponElimina

Deixa el teu comentari